El Senyor de les Muntanyes

Ahir al vespre vaig anar a fer una xerrada-debat sobre el canvi climàtic. La xarrada que era a un pis força cèntric de Barcelona presentava un format molt especial. Hi havia una introducció de 10 minuts per part de cada ponent. Us explico: érem tres ponents.
Un d’ells treballa a la fundació Natura de la Caixa i va aportar al debat 30 imatges sobre el canvi climàtic (millor dit, sobre conseqüències de fenòmens climàtics) que el ministeri espanyol ha fet i que la caixa s’ha limitat a traduir, sense adaptacions (realment fa por). Podeu veure-ho a www.frenaelcambioclimatico.org. Sensacionalisme al màxim exponent per part de dues corporacions a les que no les tinc cap estima (Estat Espanyol i la Caixa). L’Steph, el ponent, no tenia cap culpa, ell es va limitar a exposar amb molta dignitat les fotografies, tal vegada massa demagògiques.
Per l’altra banda, n’Irene va exposar la seua experiència com a biòloga en un estudi de les emissions de CO2 a l’atmosfera per la descomposició de la matèria orgànica en la tundra d’Alaska, quan el permafrost es desfà . Em va semblar molt interessant la seva experiència. Realment és interessant saber els fenòmens que es desenvolupen en medis tan crí­tics com els que hi ha en el cercle polar Àrtic.
I jo, investigador marí­ que des d’un perfil geològic vaig aportar una visió crí­tica amb tot el que es refereix al canvi climàtic. Amb tot! i és que, com ja he aportat moltes vegades en aquest blog, el canvi climàtic s’utilitza per bé però també per malament d’una manera massa abusiva. A tothom no li agrada la meua opinió i les dades que aporto en les conferències que faig, però si volien debat els hi vaig deixar a sobre la taula.
Però malgrat que personalment no estic satisfet per l’exposició que vaig fer, crec que vaig aconseguir transmetre algunes idees pel que em congratulo del resultat final. I Vull agrair a la vintena de persones que van anar a participar del debat.