El Senyor de les Muntanyes

Seguint l’enllaç inferior podreu escoltar el programa del passat dissabte de Catalunya Ràdio “l’Internauta”. Allà en Vicent Partal ens va entrevistar a en Felip Galitó (que s’ha deixat mitja cama d’alguna amb oli roent) i a mi com a representants d’Estatpropi.cat, i també va entrevistar al rpesident de la Fundació PuntCat en Jordi Iparragirre. Va ser un plaer compartir amb ells aquesta breu estona.
Estatpropi a l\'Internauta

La feina de’n Josep Comajuncosas té fruit. Estatpropi.cat està d’enhorabona per donar la possibilitat als blocaires sobiranistes que afegeixin el mapa que estatpropi.cat ha fet dels ajuntaments que penjaran la senyera estelada dels seus ajuntament. Veieu l’apartat dedicat a la difusió del portal: http://www.estatpropi.cat/posans
només cal inserir el següent codi al vostre web o bloc:

<iframe width=”425″ height=”350″ frameborder=”0″ scrolling=”no” marginheight=”0″ marginwidth=”0″ src=”http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450&ie=UTF8&ll=41.85475,2.009376&spn=1.0149,2.282667&t=k&output=embed&s=AARTsJrobB_jb4wXpibe1CXya88lleuHog”></iframe><br /><small><a href=”http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450&ie=UTF8&ll=41.85475,2.009376&spn=1.0149,2.282667&t=k&source=embed” style=”color:#0000FF;text-align:left”>View Larger Map</a></small>

i podreu mostrar el mapa d’Estatpropi.cat vosaltres mateixos! Prova-ho!!

Veieu el mapa més gran

També podeu posar el de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana)

Presento el primer catàleg, mapa i estudi sobre els grans terratrèmols històrics dels Països Catalans. Els terratrèmols que es mostren tenen una intensitat estimada igual o superior a VIII. Aquest catàleg, mapa i estudi restarà en format beta. Espero poder millorar-lo amb progressives cerques i com sempre amb l’ajuda de tothom.

L’article per punts: El mapa | Recorregut històric pels Sismes més importants del País | I en el futur? | Amb què em puc quedar d’aquest article? | Bibliografia | Annex- Llegenda

• El mapa

Hi ha registre de 10 terratrèmols que igualen o superen la intensitat de VIII en l’escala de MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) als Països Catalans. Aquests sismes es concentren al sud i al nord del país, en concret a les comarques d’Alacant i les del Pirineu. Per sorpresa de molts, també a Palma l’any 1851, un fort terratrèmol va sacsejar Mallorca. Aquest és l’únic sisme de gran intensitat que ha afectat les Illes Balears però també alguna zona diferent a les dues grans àrees sismogèniques a els Països Catalans.

mapa

• Recorregut històric pels Sismes més importants del País

El primer sisme de què tenim constància als Països Catalans és el d’Oriola, l’any 1048. El terratrèmol qua va fer tremolar el sud del País Valencià va tenir una intensitat màxima de VIII. Al segle XIV dos terratrèmols més van sacsejar ambdós extrems del país. El 2 de març de 1373 la Ribagorça va tremolar amb una intensitat entre VIII i IX. Igualment, el 8 de desembre del 1396 Tavernes de la Valldigna patí un altre tremolor (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Durant el segle XV dos terratrèmols més van afectar el Pirineu. Aquest cop Olot (VIII-IX) i Queralbs (IX-X) van patir les conseqüències. El número de víctimes del terratrèmol de Queralbs va ser de 800. Aquesta és la xifra més alta que mai hi ha hagut als Països Catalans per un terratrèmol.

El 19 de juny del 1644 Muro d’Alcoi es va moure amb una intensitat de VIII. Es van comptabilitzar 22 víctimes. Cent anys més tard, el 23 de març del 1748, Estubeny va rebre la forta sacsejada d’un terratrèmol d’ntensitat IX (Mw estimada de 6.2). Aquest terratrèmol va afectar especialment Xàtiva i va sumar desolació a la situació oberta per les tropes espanyoles borbòniques poc abans, conseqüència de la derrota d’Almansa i del saqueig i la crema posterior.

El segle XIX, la devastació va arribar a Torrevella i Palma. El primer, datat del 21 de març de 1829 i amb grau IX-X (magnitud moment estimat de 6.6) va col·lapsar unes 3000 cases i va causar 389 víctimes mortals. Vint-i-dos anys més tard, 15 de maig de 1851, Palma també va tremolar amb una intensitat VIII. El sisme de Palma és l’únic gran terratrèmol (MSK igual o superior a VIII) de què tenim constància a les illes.

L’únic terratrèmol del segle XX i l’únic que s’ha pogut enregistrar instrumentalment, és el que va afectar la Val d’Aran el 19 de novembre el 1923 amb una intensitat màxima de VIII. El terratrèmol va ser força catastròfic a la Val d’Aran i altres zones muntanyenques de Catalunya tot i estar molt despoblada en aquell moment.

• I en el futur?

Podem aplicar dues metodologies per intentar predir quan tornarà a haver un terratrèmol. Les dues metodologies parteixen de la repetició més o menys cíclica dels sismes.

La primera estimació de recurrència és considerant els Països Catalans com a una única unitat sismogènica. És a dir, només considerem cada quant hi ha un terratrèmol als Països Catalans.

Si fem la mitjana del temps entre terratrèmols obtenim un període de recurrència de 97 anys o 110 anys. Proposo dos valors segons si es considera el terratrèmol Queralbs conseqüència del d’Olot o no. Recordem que a part de la proximitat geogràfica entre els dos sismes, només van passar 9 mesos entre un i l’altre.
Amb aquest període de recurrència, podem extrapolar des de l’any del darrer terratrèmol. És a dir que el proper terratrèmol hauria de succeir entre el 2030 i el 2043.

La segona estimació de recurrència és fent la mitjana per zones.

A la zona alacantina, on hi ha un registre històric prou ampli, el període de recurrència dels grans terratrèmols és de 195 anys. Sobre aquesta estimació, si afegim 195 anys a l’any del darrer terratrèmol, obtenim que el proper sisme a la zona meridional del país serà el 2024.

Al Pirineu Occidental, tot i la manca de dades, els dos darrers terratrèmols van succeir amb un interval de 550 anys. L’estimació, i amb tota la cautela que vulgueu, ens permet suggerir que el proper gran terratrèmol serà el 2473.

Els casos de Mallorca o Olot-Queralbs no permeten fer càlcul per la manca de dades. Una estimació intuïtiva, més evident pel cas de Queralbs i Olot, ens dóna un període de recurrència superior a 500 anys per les dues àrees. Però recordem que és intuïtiu i que no podem saber si el període és de 500 anys, 600 anys, 1000 anys o 10.000 anys. En tot cas, les dades són moderadament interessants si tenim en compte que ja fa 580 anys des del terratrèmol més mortífer del nostre país. A Mallorca, com al Pirineu Occidental, podem estar més tranquils.

• Amb què em puc quedar d’aquest article?

Cada 100 anys aproximadament, un gran terratrèmol amb intensitat igual o superior a VIII sacseja els Països Catalans (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Per zones, les comarques alacantines són les que més afectades estan per terratrèmols. Cada 195 anys de mitja, un sisme de gran intensitat mou aquesta zona. Però els terratrèmols més devastadors són els que afecten el nord. Més de la meitat de les víctimes (800 persones) de terratrèmols als Països Catalans van ser conseqüència del terratrèmol de Queralbs el 1428.

Segons les diferents aproximacions fetes a partir del registre històric presentat aquí, en pocs anys (desenes com a molt) els Països Catalans han de veure’s afectats per, com a mínim, un terratrèmol amb un intensitat igual o superior a VIII.

La zona amb més probabilitat de patir el proper gran terratrèmol és la que comprèn les comarques alacantines. No es pot descartar la possibilitat que hi hagi algun altre que afecti el Pirineu Oriental tot i que falten dades per confirmar-ho.

Continue Reading »

Aquest és el recorregut del tren Jaume I. El tren va sortir de Barcelona amb puntualitat a les 10:03 del matí de dissabte. Amb les parades obligades a recollir gent a Tarragona, Castelló i València tenia per destí Alacant, on hauríem d’haver arribat a les 15:00 aproximadament. Lamentablement el trencament de la catenària a Xàtiva impedí que se seguís l’horari. Vam estar 3:30 h aturats sense aire condicionat entre Xàtiva i Canals a la Costera. Afortunadament si que teniem informació! ens havien dit que la cosa seria per llarg. Finalment a les 18:30 arribarem a Alacant on una espectacular manifestació ens acollia esplèndidament. Uns policies nacionals primer i la muixeranga després ens donaven la benvinguda

http://www.arestanord.org/alexis/uploads/TrenJaumeI.kml

Aquest fitxer que esteu visualitzant té una llicència Creative Commons. El seu ús es permés així com la seva modificació sempre i quan se citi la font (Alexis Vizcaino - http://www.arestanord.org/alexis), es mantingui la llicència i per tant no es faci un ús comercial. Per veure els detalls llegiu detingudament les següents línies. Per més informació no dubteu en contactar-me (alexis.vizcaino (at) gmail.com)



Recorregut Tren Jaume I by
Alexis Vizcaino is licensed under a
Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported License.

Based on a work at
Alexis Vizcaino.

Permissions beyond the scope of this license may be available at
http://www.arestanord.org/alexis.

Avui he llegit un article d’en Vicent Partal (Vilaweb) que m’ha semblat molt interessant. Ell l’ha intitulat “De rendicions” referint-se al que estant fent els nostres polítics. Jo vull dur que ni són l’Esquerra intel·ligent, uns, ni d’esquerres i independentistes, els altres; això no s’ho creu ja ningú.

Articles interessants en altres blocs: