El Senyor de les Muntanyes

No em puc abstenir de comentar la jornada electoral.

Avui, abans que es coneguin els resultats electorals i abans que pugui fer qualsevol tipus de lectura del que ha esdevingut, vull justificar el meu vot en blanc.

Primer dir que el meu vot no tenia cap mena d’orgull de res. Diria que he votat amb vergonya, no tant del context polític que vivim com pels polítics venuts que tenim. Per tant el meu blanc ha estat un càstig a Esquerra i CiU per la seva política de partit enlloc de país.

He votat en Blanc perquè el resultat que surti avui m’és indiferent. Amb el règim democràtic espanyol, no tenim cap possibilitat de sobreeixir ni amb 10 diputats d’Esquerra i 15 de CiU ni amb 25 d’Esquerra. El sistema democràtic no ho permetria, però els partits que puc votar (els de la Província de Barcelona) tampoc no ho cercarien.

Tot i que jo ja tenia la decisió presa, fa ràbia que en Zapatero s’hagi tornat a beneficiar d’atemptats.

Avui he llegit un article d’en Vicent Partal (Vilaweb) que m’ha semblat molt interessant. Ell l’ha intitulat “De rendicions” referint-se al que estant fent els nostres polítics. Jo vull dur que ni són l’Esquerra intel·ligent, uns, ni d’esquerres i independentistes, els altres; això no s’ho creu ja ningú.

Articles interessants en altres blocs: