El Senyor de les Muntanyes

Valoració personal de les jornades de la Catosfer.

No he pogut escriure fins ara bàsicament per culpa de telefònica, qui segurament pot representar la gran amenaça de la catosfera en el futur. Però no vull estar-me de valorar les Primeres Jornades de la Catosfera.

El punt més positiu de les jornades a nivell tècnic va ser poder presentar el projecte estatpropi a molts dels blocaires que malgrat ja s’hi havien adherit, encara mai havien presenciat l’explicació del web i segurer que van descobrir molts secrets. Va ser a la sessió Blogs i Nació on vaig poder explicar el projecte estatpropi, sota l’atenta vigilància del Toni Hermoso i en Marc Belzunces i mitjançant internet d’en Josep Comajuncoses i en Felip Alfred Galitó, els principals artífex del web juntament amb tota la gent de traducció (Anna Pineda, Blandine Giraud, Hella Dettar i Manuel Duch-Vidri). Em va plaure poder explicar les meves impressions sobre el fenomen Bloc o Blog des del punt de vista nacional. Aviat faré un resum de la meva intervenció a les Jornades tot i que està a la xarxa en vídeo.

Però se’ns dubte el que més em va agradar les Jornades de Blocaires en Català, va ser el fet de posar cares a la gent. Darrerament estic coneixent a molts blocaires, a en Felip ja li he posat cara després de moltes hores de Google Talk. Però més enllà i centrant-me en les jornades estic content d’haver compartit el sopar de divendres amb en Vicent Partal que em va sorprendre positivament, amb en Marcús, amb la Sílvia Martínez, amb en Marc i en Toni, i en Joan de Directe.Cat. I d’haver conegut compartint dinar en David de las Heras, en Francesc Felipe, de Ses Salines, impulsor del portal d’informació informàtica Optimitza.cat, i haver xerrat una bona estona amb en Josep Sort, en Jordi Vilanova (Yuri) o en Paco Riviere de qui parlaré quan parli de la sessió, entre molts altres. Però, em va fer especial il·lusió conèixer en Jordi Perales de la Garriga o de la Xina o de Brusel·les o de ves a saber on (sempre viatjant!) que és lector d’aquest bloc. Però és un dels lectors picats per algun dels meus apunts. Sobretot per la iniciativa del Vot en Blanc per les properes eleccions espanyoles! També hem va fer molta il·lusió veure a companys de l’Olla de Grills com en Daniel Solano de Poliblocs amb qui vàrem riure un munt mentre comentàvem com seria el modus vivendi d’en Sirera si fos Skater mentre fèiem unes birres a Barcelona, en Marc Arza o en Martí Cabré amb qui mantingué una conversa que em va ajudar a trencar tòpics que tenia sobre els militans de convergència. Em va agradar especialment conèixer a qui m’ha permès esplaiar-me vers la merda de servei que Bicing.com representa! La periodista del Punt que va publicar el cas de la bicicleta 229 (també a Ciclo Times) i altres vivències amb el Bicing que ja s’acumulen. L’Anna Vallbona!

La meva masnovinitat em fa estar especialment agraït de la presència de n’Ernest Suñé que és regidor socialista de noves tecnologies (en aquest apunt també en parla).

I finalment, i amb molta més naturalitat de la que m’esperava, em plagué conèixer en Marc Vidal, blocaire amb el que ja havia tingut contacte ja que el vaig entrevistar en el meu blog. A ell MOLTES GRÀCIES per tot el pollastre que ha organitzat. D’això en sortim tots beneficiats.

Fotografia d’en Toni Hermoso!

Com ja sabreu, excepte en casos concrets cada persona només pot tenir un compte de Google Adsense. Però això no vol dir que només pugueu posar publicitat en una sola pàgina web. El sistema identifica tots els webs a on s’han posat anuncis. Per a millorar els guanys, una bona manera de controlar els guanyés emprant els canals. De canals hi ha de dos tipus, els personalitzables temàticament i els associats a una URL. Personalment aconsello l’ús de com a mínim un de cada per poder saber tan acuradament com sigui possible com es generen els guanys.

Per exemple els anuncis del bloc que parlen de coses relacionades amb el medi ambient. Si faig un canal que sigui «mediambient» i un altre que sigui «www.arestanord.org/alexis», puc creualr-los i saber en tot moment quins beneficis s’han generat des del bloc associades al compte de «mediambient».

Exploreu més possibilitats en espanyol o en francès

Hi ha moltíssima, moltíssima gent que no sap ben bé com funciona un Tió de Nadal. És d’aquelles coses que es donen per fetes: Piqueu a un tió mentre li canteu una cançó i el tió caga regals. Però perquè caga? Què té a dins el tió per a què faci regals? i perquè només quan piqueu i canteu dóna regals?

Les respostes a aquestes preguntes són ben lògiques. Els tiós tenen origen pirinenc i el comparteixen tres cultures germanes: la catalana, l’aragonesa i l’occitana. Per tant el primer tió del món devia ser Ribagorçà. A la Ribagorça, a l’Aran, al Sobrarb, Al Pallars i a Andorra els boscos tenen milions i milions de follets, com a mínim un per arbre. La tradició va començar allà però més tard es veié que a la resta d’arbres de tots els Països Catalans també hi havia follets. Bé, torno a l’explicació de com van començar el tió! Antigament, per regalar coses als infants de les cases, es tallaven troncs amb follets o minairons a dins i es posaven a les cases. Per a ser més exactes, es posaven als llocs més importants de les llars, a ser possible al costat del foc. Per a què els follets estiguessin contents es tapaven amb una manta i se’ls vestia dibuixant una cara a una de les cares del tronc. Els follets amb això ja estaven contents perquè tenien el que els mancava: Una cara ben gran i ben riallera que dibuixaven els mateixos vailets al seu gust. Amb això s’asseguraven no espantar els nens i podia conviure amb ells. Això explica que fa fer que es comencessin a posar troncs a les cases.

Però perquè fan joguines i caramels i no d’altres coses? Els follets, que s’avorreixen molt quan estan en un tronc de tió, es dediquen a fer joguines, caramels i petites cosetes per passar l’estona. A ells els agrada molt treballar, i en un tronc petit de tió dins una casa no hi ha pas masses possibilitats de sortir. No us penseu que no surten. Sempre troben el moment per a fer algunes petites entremaliadures (amagar claus, o petites coses), però els que viuen a les cases dins de Tió tampoc massa. Penseu que si surten corren el risc d’espantar la mainada. I tanta estona dins del tronc tenen molt de temps per a fer molts regals! Quan han acabat de fer-los tots, als volts de nadal, es posen a descansar tan profundament que no es poden despertar sinó és amb el retruc dels cops de pal i la fressa de les cançons. Llavors mentre els nens i nenes piquen amb totes les seves forces els garrots contra els troncs de tió la nit de nadal o nadal, el follets posen els petits regals sota la manta que els vesteix.

Tingueu en compte que els follets mengen! Cal donar-los de menjar verdures, carabasses o garrofes des de principis de desembre!

Amb motiu del canvi d’any, l’equip d’EstatPropi.Cat presenta gràficament l’estat de la campanya, que inicia el 2008 amb més de 16.100 adhesions arreu del món i un 62% de municipis dels Països Catalans des d’on ha rebut adhesions. Els pòsters, centrats als Països Catalans (amb gairebé 16.000 adhesions en aquests territoris), presenten d’una manera entenedora la distribució territorial de les adhesions.

Al primer pòster es presenta un mapa amb els termes municipals dels Països Catalans acolorits en funció del percentatge d’adhesions en relació a la població de cada municipi. segon pòster és una interpolació de les dades del primer mapa per tal de fer-lo més entenedor, mostrant en color vermell les zones més intenses (amb gairebé un 10% de la població adherides) i les zones blau fosques les zones amb menys suport o sense suport. Les zones de més intensitat es concentren als petits municipis de Catalunya, però cal destacar el suport rebut al nord i al sud del País Valencià. Un tercer pòster presenta un mapa amb el nombre absolut d’adhesions, sense tenir-ne en compte el percentatge en relació a la població del municipi concret. Finalment, el quart pòster és la interpolació de l’anterior mapa, on es pot observar més clarament que el major nombre absolut d’adhesions s’ha produït, lògicament, des de les poblacions més poblades de Catalunya, Palma i ciutat de València.

Els pòsters es distribueixen sota una llicència Creative Commons que permet la seva reproducció a qualsevol lloc reconeixent l’autoria i sense modificar-los. Es poden descarregar en diverses mides (d’A4 fins A2) al web d’EstatPropi.Cat. Convidem a tothom a que se’ls descarregui i se’ls imprimeixi a casa o a una fotocopisteria.

• Percentatge d’adhesions en relació a la població de cada municipi: A4, A3, A2
• Percentatge d’adhesions en relació a la població de cada municipi interpol·lat: A4, A3, A2
• Per nombre absolut d’adhesions: A4, A3, A2
• Per nombre absolut d’adhesions interpol·lat: >A4, A3, A2

La campanya «Sumem-nos al mapa per un Estat Propi» es va presentar públicament el dia 25 d’abril del 2007. La campanya té per objectiu situar les persones dels Països Catalans favorables a la independència en un mapa que es pot visualitzar a www.estatpropi.cat, tot comptant-nos per a desmuntar el tòpic que som quatre gats, i ensenyar que aquesta voluntat és compartida de forma natural arreu del país. Actualment, dins de la fase inicial de la campanya, l’equip està treballant en la finalització d’una nova versió del portal que comportarà una millora significativa amb noves funcionalitats.

L’Elena Piñero va nèixer a Barcelona el 5 d’agost del 1977. Geòloga de formació està acabant el doctorat en l’estudi dels Hidrats de Gas al marge d’Oregó (EUA) tot i que ha participat en projectes de paleosismologia marina a Sumatra, Portugal i Andalusia. Des del 2006 és Presidenta de l’associació de becaris del Principat «D-Recerca» i també és membre de la junta de la federació d’associacions de becaris de l’Estat Espanyol «Precarios» . No té blog tot i que té ganes de fer-se’l, i tampoc s’ha adherit a la campanya EstatPropi.Cat i XBS.
L’Elena ha respost aquesta entrevista durant la seva estada a EUA, davant un cafè d’Union Square a San Francisco. Ciutat que fa ser fundada per un català insular (Juníper Serra).

>Països Catalans o Catalunya?

Països Catalans

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Si, però només seguint un procés democràtic.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Si, però només seguint un procés democràtic que derivés en un estat democràtic, tot i que no tindria perquè ser una democràcia de les que estem acostumats… crec que s’hauria de definir un nou model, més participatiu.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

Tot i que pogués representar un avanç, no crec que sigui viable, tal i com està muntat l’estat espanyol.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Federar els territoris dels Països Catalans implicaria massa part del territori i població de l’estat espanyol, que mai serà favorable a aquesta mesura.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

La principal avantatge que se m’acudeix, seria la homogenització del territori. No en el vessant cultural, és clar, però si en quant a competències, legislació i condicions socials.

> I quins inconvenients?

Ara no se m’acudeix cap.

>A qui li faries fer aquest qüestionari?
Al M.H. Sr Motilla, al M.H. Sr. Jordi Pujol, al M.H. Sr. Pasqual Maragall. A en Sr. Oriol Amorós, l’Anna Simó…
Continue Reading »