El Senyor de les Muntanyes

Un mes i mig de vaixell dóna per moltes coses. L’Oriol ha penjat al seu compte de youtube una pel·lí­cula que vam fer per mofar-nos de les dificultats que ens vam trobar al vaixell de recerca americà Roger Revelle.

Després de dos mesos a Corvallis, amb alguna interrupció a Califòrnia, torno cap a casa aquest diumenge. Les ganes de tornar als Països Catalans ara mateix es confonen per la tristesa de deixar aquí­ a molt bona gent que m’ha ajudat a passar una mica millor la soledat. Encara estaré per aquí­ tres o quatre dies, però crec que no tindrà més temps per escriure. Com que encara tinc present tota aquesta gent d’aquesta banda de l’Atlàntic, és un bon moment per a fer una valoració de la meva vida americana.

Crec que ha estat una gran experiència professional, he avançat com mai en la meva tesis i m’he sentit molt motivat. A més he tingut la possibilitat d’anar al laboratori de Califòrnia on fan les datacions de C14. A nivell de feina no he tingut cap problema, ans al contrari tot han estat avantatges. Amb la tesis que estic fent, a Barcelona sovint m’he trobat sol científicament ja que ningú fa la mateixa recerca que jo a menys de 800km, i el següent l’he d’anar a buscar a més de 6.000km. Aquí­ per tant m’he sentit acompanyat en aquesta travessa de 4 anys que estic duent a terme.

A nivell personal la cosa també ha estat molt bona! M’he trobat a gent normal, simpatitzants de les lluites socials, ambientals i també m’he trobat apassionats per la música. Amb nivells culturals alts o molt alts, tots ells estaven a l’altre extrem dels prejudicis que m’havien ensenyat a tenir.

He d’explicar com ha estat el meu dia d’acció de gràcies. De fet és la primera vegada que celebro aquesta jornada perquè abans mai havia estat un 23 de novembre als Estats Units. Tampoc no sabia que el Thanksgiving era el 23 de novembre.
Però estic content perquè avui he pogut gaudir d’aquest dia que pels americans és comparable a Nadal, de la millor manera possible, en famí­lia. M’havien proposat diverses opcions que passaven des d’anar a un sopar d’amics a anar amb la famí­lia de la Kay o restar a casa. Vaig triar la opció d’anar a celebrar (menjar) a ca la famí­lia de la Kay principalment perquè la possibilitat de ser membre provisional d’una famí­lia americana en aquest dia passa poc sovint, i volia aprofitar-la. Crec que per conèixer ben bé com la gent actua i reacciona, cal conèixer les seves tradicions, la seva història i les seves vivències. Continue Reading »

Continue Reading »