El Senyor de les Muntanyes

Enllaços relacionats:
Magnitude 6.6 - KYRGYZSTAN
Latest Earthquakes in the World - Past 7 days

Enllaços interns:
Un terratrèmol de 8,4 torna a castigar l’illa de Sumatra
Un terratrèmol de 6,1 sacseja les costes de l’Algarve
Categoria de sismologia al SdlM

Presento el primer catàleg, mapa i estudi sobre els grans terratrèmols històrics dels Països Catalans. Els terratrèmols que es mostren tenen una intensitat estimada igual o superior a VIII. Aquest catàleg, mapa i estudi restarà en format beta. Espero poder millorar-lo amb progressives cerques i com sempre amb l’ajuda de tothom.

L’article per punts: El mapa | Recorregut històric pels Sismes més importants del País | I en el futur? | Amb què em puc quedar d’aquest article? | Bibliografia | Annex- Llegenda

• El mapa

Hi ha registre de 10 terratrèmols que igualen o superen la intensitat de VIII en l’escala de MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) als Països Catalans. Aquests sismes es concentren al sud i al nord del país, en concret a les comarques d’Alacant i les del Pirineu. Per sorpresa de molts, també a Palma l’any 1851, un fort terratrèmol va sacsejar Mallorca. Aquest és l’únic sisme de gran intensitat que ha afectat les Illes Balears però també alguna zona diferent a les dues grans àrees sismogèniques a els Països Catalans.

mapa

• Recorregut històric pels Sismes més importants del País

El primer sisme de què tenim constància als Països Catalans és el d’Oriola, l’any 1048. El terratrèmol qua va fer tremolar el sud del País Valencià va tenir una intensitat màxima de VIII. Al segle XIV dos terratrèmols més van sacsejar ambdós extrems del país. El 2 de març de 1373 la Ribagorça va tremolar amb una intensitat entre VIII i IX. Igualment, el 8 de desembre del 1396 Tavernes de la Valldigna patí un altre tremolor (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Durant el segle XV dos terratrèmols més van afectar el Pirineu. Aquest cop Olot (VIII-IX) i Queralbs (IX-X) van patir les conseqüències. El número de víctimes del terratrèmol de Queralbs va ser de 800. Aquesta és la xifra més alta que mai hi ha hagut als Països Catalans per un terratrèmol.

El 19 de juny del 1644 Muro d’Alcoi es va moure amb una intensitat de VIII. Es van comptabilitzar 22 víctimes. Cent anys més tard, el 23 de març del 1748, Estubeny va rebre la forta sacsejada d’un terratrèmol d’ntensitat IX (Mw estimada de 6.2). Aquest terratrèmol va afectar especialment Xàtiva i va sumar desolació a la situació oberta per les tropes espanyoles borbòniques poc abans, conseqüència de la derrota d’Almansa i del saqueig i la crema posterior.

El segle XIX, la devastació va arribar a Torrevella i Palma. El primer, datat del 21 de març de 1829 i amb grau IX-X (magnitud moment estimat de 6.6) va col·lapsar unes 3000 cases i va causar 389 víctimes mortals. Vint-i-dos anys més tard, 15 de maig de 1851, Palma també va tremolar amb una intensitat VIII. El sisme de Palma és l’únic gran terratrèmol (MSK igual o superior a VIII) de què tenim constància a les illes.

L’únic terratrèmol del segle XX i l’únic que s’ha pogut enregistrar instrumentalment, és el que va afectar la Val d’Aran el 19 de novembre el 1923 amb una intensitat màxima de VIII. El terratrèmol va ser força catastròfic a la Val d’Aran i altres zones muntanyenques de Catalunya tot i estar molt despoblada en aquell moment.

• I en el futur?

Podem aplicar dues metodologies per intentar predir quan tornarà a haver un terratrèmol. Les dues metodologies parteixen de la repetició més o menys cíclica dels sismes.

La primera estimació de recurrència és considerant els Països Catalans com a una única unitat sismogènica. És a dir, només considerem cada quant hi ha un terratrèmol als Països Catalans.

Si fem la mitjana del temps entre terratrèmols obtenim un període de recurrència de 97 anys o 110 anys. Proposo dos valors segons si es considera el terratrèmol Queralbs conseqüència del d’Olot o no. Recordem que a part de la proximitat geogràfica entre els dos sismes, només van passar 9 mesos entre un i l’altre.
Amb aquest període de recurrència, podem extrapolar des de l’any del darrer terratrèmol. És a dir que el proper terratrèmol hauria de succeir entre el 2030 i el 2043.

La segona estimació de recurrència és fent la mitjana per zones.

A la zona alacantina, on hi ha un registre històric prou ampli, el període de recurrència dels grans terratrèmols és de 195 anys. Sobre aquesta estimació, si afegim 195 anys a l’any del darrer terratrèmol, obtenim que el proper sisme a la zona meridional del país serà el 2024.

Al Pirineu Occidental, tot i la manca de dades, els dos darrers terratrèmols van succeir amb un interval de 550 anys. L’estimació, i amb tota la cautela que vulgueu, ens permet suggerir que el proper gran terratrèmol serà el 2473.

Els casos de Mallorca o Olot-Queralbs no permeten fer càlcul per la manca de dades. Una estimació intuïtiva, més evident pel cas de Queralbs i Olot, ens dóna un període de recurrència superior a 500 anys per les dues àrees. Però recordem que és intuïtiu i que no podem saber si el període és de 500 anys, 600 anys, 1000 anys o 10.000 anys. En tot cas, les dades són moderadament interessants si tenim en compte que ja fa 580 anys des del terratrèmol més mortífer del nostre país. A Mallorca, com al Pirineu Occidental, podem estar més tranquils.

• Amb què em puc quedar d’aquest article?

Cada 100 anys aproximadament, un gran terratrèmol amb intensitat igual o superior a VIII sacseja els Països Catalans (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Per zones, les comarques alacantines són les que més afectades estan per terratrèmols. Cada 195 anys de mitja, un sisme de gran intensitat mou aquesta zona. Però els terratrèmols més devastadors són els que afecten el nord. Més de la meitat de les víctimes (800 persones) de terratrèmols als Països Catalans van ser conseqüència del terratrèmol de Queralbs el 1428.

Segons les diferents aproximacions fetes a partir del registre històric presentat aquí, en pocs anys (desenes com a molt) els Països Catalans han de veure’s afectats per, com a mínim, un terratrèmol amb un intensitat igual o superior a VIII.

La zona amb més probabilitat de patir el proper gran terratrèmol és la que comprèn les comarques alacantines. No es pot descartar la possibilitat que hi hagi algun altre que afecti el Pirineu Oriental tot i que falten dades per confirmar-ho.

Continue Reading »

NOU (10:51 hora catalana, 13/9/07): El terratrèmol d’ahir ja arriba al 8,4 en l’escala de Richter amb le snoves calibracions (segons l’USGS)i dos rèpliques superen el 7 (7,1 i 7,8). A part les rèpliques de menor intensitat (al voltant de 5) s’estan repetint.

(14:14 hora catalana, 12/9/07): L’alarma de tsunami s’esvaeix una hora després del terratrèmol.

L’illa de Sumatra es veu afectada per un altre sisme que fa pocs minuts (12 Set 2007; 11:53 UTC és a dir a 13:10:23 als Països Catalans). El sisme de 8,4 ha tornat a sacsejar l’illa de Sumatra dos anys després del darrer i tres mesos després que estiguéssim fent una campanya de recerca de terratrèmols justament sobre l’epicentre d’avui. El fet que la intensitat sigui tan gran i que hagi estat generat al mar, fa possible que hi hagi un Tsunami associat.

Aquest terratrèmol ha estat generat aproximadament 600 quilòmetres al Sud de l’epicentre del terratrèmol de desembre del 2004 i 7oo quilòmetres al sud del març del 2005. La distància a la costa és la mateixa que la de l’epicentre del terratrèmol del 2004.

Informació de l’epicentre segons l’USGS (l’epicentre encara no està molt ben localitzat, l’error és massa gran)

• Coordenades: 4.517°S, 101.382°E
• Profunditats: 30 km
• Incerteses en la localització del terratrèmol: horitzontal: +/- 9.4 km

En una primera aproximació es podria afirmar que la falla que ha començat a les coordenades 4.517°S, 101.382°E ha trencat una longitud de 350km de falla (aquest valor és fruit de la meua experiència i per tant només té un sentit orientatiu).

Aniré seguint la informació amb deteniment durant tot el dia.

Enllaços externs:

http://tsunami.geo.ed.ac.uk/local-bin/quakes/mapscript/show_map.pl Edinburgh Earth Observatory

http://earthquake.usgs.gov/eqcenter/recenteqsww/Quakes/pt07255321.php USGS

http://www.prh.noaa.gov/ptwc/ NOAA Pacific Tsunami Warning Center

Cinc vídeos del treball de recerca oceanogràfica a bord d’un vaixell d’Investigació. Oriolet!! t’ho has currat!

Continue Reading »

Ahir al vespre vaig anar a fer una xerrada-debat sobre el canvi climàtic. La xarrada que era a un pis força cèntric de Barcelona presentava un format molt especial. Hi havia una introducció de 10 minuts per part de cada ponent. Us explico: érem tres ponents.
Un d’ells treballa a la fundació Natura de la Caixa i va aportar al debat 30 imatges sobre el canvi climàtic (millor dit, sobre conseqüències de fenòmens climàtics) que el ministeri espanyol ha fet i que la caixa s’ha limitat a traduir, sense adaptacions (realment fa por). Podeu veure-ho a www.frenaelcambioclimatico.org. Sensacionalisme al màxim exponent per part de dues corporacions a les que no les tinc cap estima (Estat Espanyol i la Caixa). L’Steph, el ponent, no tenia cap culpa, ell es va limitar a exposar amb molta dignitat les fotografies, tal vegada massa demagògiques.
Per l’altra banda, n’Irene va exposar la seua experiència com a biòloga en un estudi de les emissions de CO2 a l’atmosfera per la descomposició de la matèria orgànica en la tundra d’Alaska, quan el permafrost es desfà . Em va semblar molt interessant la seva experiència. Realment és interessant saber els fenòmens que es desenvolupen en medis tan crí­tics com els que hi ha en el cercle polar Àrtic.
I jo, investigador marí­ que des d’un perfil geològic vaig aportar una visió crí­tica amb tot el que es refereix al canvi climàtic. Amb tot! i és que, com ja he aportat moltes vegades en aquest blog, el canvi climàtic s’utilitza per bé però també per malament d’una manera massa abusiva. A tothom no li agrada la meua opinió i les dades que aporto en les conferències que faig, però si volien debat els hi vaig deixar a sobre la taula.
Però malgrat que personalment no estic satisfet per l’exposició que vaig fer, crec que vaig aconseguir transmetre algunes idees pel que em congratulo del resultat final. I Vull agrair a la vintena de persones que van anar a participar del debat.