El Senyor de les Muntanyes

Aquest és el recorregut del tren Jaume I. El tren va sortir de Barcelona amb puntualitat a les 10:03 del matí de dissabte. Amb les parades obligades a recollir gent a Tarragona, Castelló i València tenia per destí Alacant, on hauríem d’haver arribat a les 15:00 aproximadament. Lamentablement el trencament de la catenària a Xàtiva impedí que se seguís l’horari. Vam estar 3:30 h aturats sense aire condicionat entre Xàtiva i Canals a la Costera. Afortunadament si que teniem informació! ens havien dit que la cosa seria per llarg. Finalment a les 18:30 arribarem a Alacant on una espectacular manifestació ens acollia esplèndidament. Uns policies nacionals primer i la muixeranga després ens donaven la benvinguda

http://www.arestanord.org/alexis/uploads/TrenJaumeI.kml

Aquest fitxer que esteu visualitzant té una llicència Creative Commons. El seu ús es permés així com la seva modificació sempre i quan se citi la font (Alexis Vizcaino - http://www.arestanord.org/alexis), es mantingui la llicència i per tant no es faci un ús comercial. Per veure els detalls llegiu detingudament les següents línies. Per més informació no dubteu en contactar-me (alexis.vizcaino (at) gmail.com)



Recorregut Tren Jaume I by
Alexis Vizcaino is licensed under a
Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported License.

Based on a work at
Alexis Vizcaino.

Permissions beyond the scope of this license may be available at
http://www.arestanord.org/alexis.

El passat 8 d’abril em vaig entretenir a fer una captura de pantalla cada hora aproximadament del mapa de bicing.com. A més vaig comptar les estacions que apareixien en vermell al mapa, és a dir, que no tenien bicicletes disponibles. Tot i les limitacions del sistema d’estudi, que en cap cas vol ser exaustiu, en un primer anàlisi comprovem que Bicing té un 10 % d’estacions contínuament sense bicicletes. Tot i això, a primera hora i a partir de les set de la tarda aquest percentatge arriba al 27% (fins a 77 estacions de les 286). Això vol dir que durant diverses hores al dia, 1 de cada 4 estacions està buida. Com ja he dit l’análisi presenta limitacions, per exemple no he tingut en compte (per la no disponibilitat de dades) les estacions que estan plenes, l’altre gran drama de Bicing. En tot cas, tampoc serien gaire rigoroses ja que el sistema informàtic presenta problemes per identificar quan una estació està totalment plena de bicicletes (és més fàcil que identifiqui les que no tenen bicicletes tal i com està fet). Sovint les estacions tenen espais sense bicicletes que no estan disponibles per algun error en el sistema informàtic o de connexions. És a dir que a la pràctica són únicament estacions de recollida. En una primera estimació (a ull si voleu dir-li), el que es veu és que aproximadament el 50% de les estacions en hora punta estan totalment plenes o totalment buides. Aquest fet explica les llargues estona d’espera de multitud d’usuaris davant d’una estació de bicing.

El que tenen en comú tots els mapes que us presento a sota és que a qualsevol hora sempre manquen bicicletes als barris més elevats de Barcelona. És a dir la zona alta de Barcelona, pels usuaris de Bicing, és més alta que mai! La gent només agafa la bicicleta de baixada i utilitza el metro, bus o taxi per tornar (qui torna caminant deuen ser poquets). Altres coses que es veuen als mapes són les rutes prohibides que es creen a certes hores. Per exemple una persona que en acabar de treballar al voltant de la Plaça Francesc Macià a les 18h volgués anar a casa seva a la Barceloneta. Si té la sort de trobar alguna bicicleta, hauria de tenir la mateixa per poder-la deixar a la zona marítima. Tot plegat prohibitiu. I això és així perquè la zona alta de la Diagonal, al voltant de la Plaça Francesc Macià es converteix cada tarda en un enorme desert de bicicletes. Això demostra com l’empresa Bicing no té la capacitat (ni segurament la voluntat) d’assumir una ampliació del servei cap a la Zona Universitària; i si no us ho creieu, mireu els mapes a partir de les 18h a la diagonal.

(Veure tots els mapes)

Continue Reading »

…i els de bicing (900315531) no saben dir-te el perquè, prova d’entrar al web bicing.com i tornar a ficar les dades bancàries (a l’apartat modificar dades). És possible que hagi fet un any que t’hagis fet el compte i no s’hagi renovat automàticament ni t’hagin avisat. Si el problema persisteix més de 24 hores (tampoc t’avisaran que t’han activat un altra vegada el compte així que hauràs d’anar provant) des de la modificació de les dades, intenta omplir-te de paciència i relacionar-te amb l’equip de bicing.

Tot i que la renovació del compte en principi és automàtica, hi ha força descontrol. Et pot passar com a mi, que un bon dia, quan fa més o menys un any que vaig donar-me d’alta a bicing, m’he trobat amb el compte de bicing bloquejat. Després de 13 trucades sense resposta al telèfon gratuït de bicing, vaig haver de desistir i agafar un altre sistema de transport públic. Tot plegat en la mateixa línia de sempre, fent créixer la sensació que bicing no funciona quan el necessites.

Hi ha moltíssima, moltíssima gent que no sap ben bé com funciona un Tió de Nadal. És d’aquelles coses que es donen per fetes: Piqueu a un tió mentre li canteu una cançó i el tió caga regals. Però perquè caga? Què té a dins el tió per a què faci regals? i perquè només quan piqueu i canteu dóna regals?

Les respostes a aquestes preguntes són ben lògiques. Els tiós tenen origen pirinenc i el comparteixen tres cultures germanes: la catalana, l’aragonesa i l’occitana. Per tant el primer tió del món devia ser Ribagorçà. A la Ribagorça, a l’Aran, al Sobrarb, Al Pallars i a Andorra els boscos tenen milions i milions de follets, com a mínim un per arbre. La tradició va començar allà però més tard es veié que a la resta d’arbres de tots els Països Catalans també hi havia follets. Bé, torno a l’explicació de com van començar el tió! Antigament, per regalar coses als infants de les cases, es tallaven troncs amb follets o minairons a dins i es posaven a les cases. Per a ser més exactes, es posaven als llocs més importants de les llars, a ser possible al costat del foc. Per a què els follets estiguessin contents es tapaven amb una manta i se’ls vestia dibuixant una cara a una de les cares del tronc. Els follets amb això ja estaven contents perquè tenien el que els mancava: Una cara ben gran i ben riallera que dibuixaven els mateixos vailets al seu gust. Amb això s’asseguraven no espantar els nens i podia conviure amb ells. Això explica que fa fer que es comencessin a posar troncs a les cases.

Però perquè fan joguines i caramels i no d’altres coses? Els follets, que s’avorreixen molt quan estan en un tronc de tió, es dediquen a fer joguines, caramels i petites cosetes per passar l’estona. A ells els agrada molt treballar, i en un tronc petit de tió dins una casa no hi ha pas masses possibilitats de sortir. No us penseu que no surten. Sempre troben el moment per a fer algunes petites entremaliadures (amagar claus, o petites coses), però els que viuen a les cases dins de Tió tampoc massa. Penseu que si surten corren el risc d’espantar la mainada. I tanta estona dins del tronc tenen molt de temps per a fer molts regals! Quan han acabat de fer-los tots, als volts de nadal, es posen a descansar tan profundament que no es poden despertar sinó és amb el retruc dels cops de pal i la fressa de les cançons. Llavors mentre els nens i nenes piquen amb totes les seves forces els garrots contra els troncs de tió la nit de nadal o nadal, el follets posen els petits regals sota la manta que els vesteix.

Tingueu en compte que els follets mengen! Cal donar-los de menjar verdures, carabasses o garrofes des de principis de desembre!

L’Elena Piñero va nèixer a Barcelona el 5 d’agost del 1977. Geòloga de formació està acabant el doctorat en l’estudi dels Hidrats de Gas al marge d’Oregó (EUA) tot i que ha participat en projectes de paleosismologia marina a Sumatra, Portugal i Andalusia. Des del 2006 és Presidenta de l’associació de becaris del Principat «D-Recerca» i també és membre de la junta de la federació d’associacions de becaris de l’Estat Espanyol «Precarios» . No té blog tot i que té ganes de fer-se’l, i tampoc s’ha adherit a la campanya EstatPropi.Cat i XBS.
L’Elena ha respost aquesta entrevista durant la seva estada a EUA, davant un cafè d’Union Square a San Francisco. Ciutat que fa ser fundada per un català insular (Juníper Serra).

>Països Catalans o Catalunya?

Països Catalans

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Si, però només seguint un procés democràtic.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Si, però només seguint un procés democràtic que derivés en un estat democràtic, tot i que no tindria perquè ser una democràcia de les que estem acostumats… crec que s’hauria de definir un nou model, més participatiu.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

Tot i que pogués representar un avanç, no crec que sigui viable, tal i com està muntat l’estat espanyol.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Federar els territoris dels Països Catalans implicaria massa part del territori i població de l’estat espanyol, que mai serà favorable a aquesta mesura.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

La principal avantatge que se m’acudeix, seria la homogenització del territori. No en el vessant cultural, és clar, però si en quant a competències, legislació i condicions socials.

> I quins inconvenients?

Ara no se m’acudeix cap.

>A qui li faries fer aquest qüestionari?
Al M.H. Sr Motilla, al M.H. Sr. Jordi Pujol, al M.H. Sr. Pasqual Maragall. A en Sr. Oriol Amorós, l’Anna Simó…
Continue Reading »