El Senyor de les Muntanyes

Hi ha moltíssima, moltíssima gent que no sap ben bé com funciona un Tió de Nadal. És d’aquelles coses que es donen per fetes: Piqueu a un tió mentre li canteu una cançó i el tió caga regals. Però perquè caga? Què té a dins el tió per a què faci regals? i perquè només quan piqueu i canteu dóna regals?

Les respostes a aquestes preguntes són ben lògiques. Els tiós tenen origen pirinenc i el comparteixen tres cultures germanes: la catalana, l’aragonesa i l’occitana. Per tant el primer tió del món devia ser Ribagorçà. A la Ribagorça, a l’Aran, al Sobrarb, Al Pallars i a Andorra els boscos tenen milions i milions de follets, com a mínim un per arbre. La tradició va començar allà però més tard es veié que a la resta d’arbres de tots els Països Catalans també hi havia follets. Bé, torno a l’explicació de com van començar el tió! Antigament, per regalar coses als infants de les cases, es tallaven troncs amb follets o minairons a dins i es posaven a les cases. Per a ser més exactes, es posaven als llocs més importants de les llars, a ser possible al costat del foc. Per a què els follets estiguessin contents es tapaven amb una manta i se’ls vestia dibuixant una cara a una de les cares del tronc. Els follets amb això ja estaven contents perquè tenien el que els mancava: Una cara ben gran i ben riallera que dibuixaven els mateixos vailets al seu gust. Amb això s’asseguraven no espantar els nens i podia conviure amb ells. Això explica que fa fer que es comencessin a posar troncs a les cases.

Però perquè fan joguines i caramels i no d’altres coses? Els follets, que s’avorreixen molt quan estan en un tronc de tió, es dediquen a fer joguines, caramels i petites cosetes per passar l’estona. A ells els agrada molt treballar, i en un tronc petit de tió dins una casa no hi ha pas masses possibilitats de sortir. No us penseu que no surten. Sempre troben el moment per a fer algunes petites entremaliadures (amagar claus, o petites coses), però els que viuen a les cases dins de Tió tampoc massa. Penseu que si surten corren el risc d’espantar la mainada. I tanta estona dins del tronc tenen molt de temps per a fer molts regals! Quan han acabat de fer-los tots, als volts de nadal, es posen a descansar tan profundament que no es poden despertar sinó és amb el retruc dels cops de pal i la fressa de les cançons. Llavors mentre els nens i nenes piquen amb totes les seves forces els garrots contra els troncs de tió la nit de nadal o nadal, el follets posen els petits regals sota la manta que els vesteix.

Tingueu en compte que els follets mengen! Cal donar-los de menjar verdures, carabasses o garrofes des de principis de desembre!

L’Elena Piñero va nèixer a Barcelona el 5 d’agost del 1977. Geòloga de formació està acabant el doctorat en l’estudi dels Hidrats de Gas al marge d’Oregó (EUA) tot i que ha participat en projectes de paleosismologia marina a Sumatra, Portugal i Andalusia. Des del 2006 és Presidenta de l’associació de becaris del Principat «D-Recerca» i també és membre de la junta de la federació d’associacions de becaris de l’Estat Espanyol «Precarios» . No té blog tot i que té ganes de fer-se’l, i tampoc s’ha adherit a la campanya EstatPropi.Cat i XBS.
L’Elena ha respost aquesta entrevista durant la seva estada a EUA, davant un cafè d’Union Square a San Francisco. Ciutat que fa ser fundada per un català insular (Juníper Serra).

>Països Catalans o Catalunya?

Països Catalans

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Si, però només seguint un procés democràtic.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Si, però només seguint un procés democràtic que derivés en un estat democràtic, tot i que no tindria perquè ser una democràcia de les que estem acostumats… crec que s’hauria de definir un nou model, més participatiu.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

Tot i que pogués representar un avanç, no crec que sigui viable, tal i com està muntat l’estat espanyol.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Federar els territoris dels Països Catalans implicaria massa part del territori i població de l’estat espanyol, que mai serà favorable a aquesta mesura.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

La principal avantatge que se m’acudeix, seria la homogenització del territori. No en el vessant cultural, és clar, però si en quant a competències, legislació i condicions socials.

> I quins inconvenients?

Ara no se m’acudeix cap.

>A qui li faries fer aquest qüestionari?
Al M.H. Sr Motilla, al M.H. Sr. Jordi Pujol, al M.H. Sr. Pasqual Maragall. A en Sr. Oriol Amorós, l’Anna Simó…
Continue Reading »

Avui ha sortit al diari Punt una altra notícia sobre Bicing. L’Anna Vallbona està fent molt bona feina. Aquesta vegada l’Anna explica el que em va passar. Per l’organització fraudulenta d’aquesta empresa vaig estar 6 dies sense bicicleta. I malgrat els maldecaps, les queixes a Consum i a l’Ajuntament, cap resposta a part d’aquest correu electrònic:

Benvolgut Sr. Vizcaino,
En relació a la incidència que ens comunica, volem informar-li que el nostre primer objectiu és precisament, donar un bon servei als usuaris, amb eficàcia i un bon tracte personal. Entenem que, en el cas que ens comenta, aquest objectiu no s ha aconseguit plenament.
Ens complau comunicar-li, que hem traspassat la seva queixa als responsables del departament corresponent, per a què emprenguin les mesures adients.
Lamentem les molèsties que aquest fet li hagi pogut ocasionar, agraint-li la queixa realitzada, ja que ens ajuda a millorar la qualitat del nostre servei.
Rebi una cordial salutació,
Sector Seguretat i Mobilitat

Doncs això; 10 línies de resposta a una incidència que em va apartar de l’ús del servei durant 6 dies i em va obligar a fer 4 trucades de més de 15 minuts a un telèfon 902 amb un cost elevat (o millor dit molt elevat). A part d’haver de veure com Bicing m’intentava prendre el pèl prevaricant i coaccionant.

El problema es va iniciar quan vaig voler deixar una bicicleta a l’estació número 4 (està al costat de l’Estació del Nord) i em vaig trobar, en comprovar si estava ben ancorada, que un dels dos ancoratges va sortir. Per un dia que trobo lloc, no travo bé la bici!! El problema va ser que la bici havia quedat mig travada i el dispositiu automàtic no va detectar la bicicleta. Immediatament vaig trucar per avisar d’aquesta incidència al 902 de Bicing. Em van dir que marxés tot i oferir-me per esperar que vingués algun tècnic.

Dos dies més tard la bicicleta 229 seguia al lloc 19 de l’estació 4 i la meva targeta estava bloquejada perquè representava que jo encara tenia una bicicleta que tenia travada davant meu, al mateix lloc on la vaig migdeixar. En trucar per reclamar em van dir que enviaven algú immediatament però que si no se m’activava la targeta aquella tarda, que hauria d’anar a la policia (Mossos o policia Local) a fer una denúncia de Pèrdua. En quedar-me astorat la telefonista em van dir que aquest és el protocol que tenia Bicing era el normal. I clar jo em vaig quedar encara més al·lucinat. M’estaven obligant a anar a denunciar una pèrdua d’una bicicleta que jo tenia al davant i que per tant no havia perdut!! M’estaven obligant a anar a la policia i fer una denuncia falsa, a mentir. Aquest xantatge és una il·legalitat i se li diu prevaricació. Però més enllà d’això que de per si és gravíssim, com pot ser que una empresa tingui l’usdefruit de la policia per pal·liar les seves deficiències? Quantes empreses poden comptar amb la policia com a solució per les seves mancances? Per tant, quina mena d’empresa és Bicing? Quina és la relació entre el PSC-PSOE i Bicing? Com pot ser que argumentin que tenen un 902 perquè la majoria de persones (diuen) truquen per que han perdut la bicicleta? Com pot ser que se’ls permeti no avisar que el cost de la trucada és tan elevat? En la meva experiència la majoria de persones truquen per saber on hi ha una estació amb places lliures o per demanar que els activin la targeta (desactivada per la inoperància de l’empresa) i moltes fins i tot truquen perquè es pensen que és gratuït!!

Al final no vaig anar a Bicing ni a la policia perquè francament no em va sortir dels nassos anar denunciar una mentida, però fins 6 dies més tard i amb quatre trucades, 3 de més de 15 minuts, al caríssim 902 de Bicing no vaig tornar a tenir el servei habilitat. I els 6 dies amb la preocupació de poder tenir multes per l’apropiació d’una bici que va estar posada en una estació esperant a un tècnic o a un lladre!

És molt preocupant com s’està duent el servei Bicing. Servei que va passar de ser una eina molt útil a un veritable mal de cap. En el meu cas concret va ser com us he explicat, però em consta que n’hi ha molts més i molt diversos problemes amb bicing.

Matthew Tree (fotografia de l’Alba Danés) va néixer a Londres el 30 de desembre de 1958 però des del 1984 viu a Barcelona. En Matthew és escriptor d’obres en anglès i en català. El català el va aprendre cap al 1980 de manera autodidacta. La genuïnitat per la seva doble condició d’escriptor català d’origen anglès i de defensor de la llengua catalana, l’ha portat ha col·laborat en diverses publicacions, emissores de ràdio i televisió tant angleses com catalanes. Ha publicat articles a l’Avui, The Times, El Punt, Diari de Barcelona, La Rosa dels Vents, Catalonia Today (diari català en anglès) i ha col·laborat amb emissores de ràdio com RAC1, BBC World, el BBC World Service o Ràdio Contrabanda. En televisió ha col·laborat en el programa La Cosa Nostra, d’Andreu Buenafuente i ha tingut un programa propi sobre Catalunya, Passatgers. Entre la seva bibliografia hi destaquen les seves novel·les «Fora de lloc» (Cafè Central-EUMO, 1996) i «Privilegiat» (Columna, 2001), un recull de contes «Ella ve quan vol» (Edicions 3i4; guanyador del Premi Octubre de Narrativa de 1999), un llibre de viatges «CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix» (Columna, 2000) i una autobiografia: «Memòries! 1974-1989. Dels quinze anys fins als trenta. Londres-Barcelona» (Columna, 2004). El seu darrer llibre és un assaig intitulat «La vida després de Déu» (Ara Llibres, 2007).
A més té una pàgina web personal www.matthewtree.cat. No s’ha adherit ni a la XBS ni a EstatPropi.Cat.

>Països Catalans o Catalunya?

Catalunya és on visc. Entenc els Països Catalans com aquells territoris on el català encara es parla, ni que sigui com a idioma minoritari.

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Si volem que l’univers cultural català funcioni amb normalitat a Europa i al món, sí. Caldria definir, per això, exactament què es vol dir amb «poble català».

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Sí. Com diem en anglès: «Els captaires no es poden permetre el luxe de triar».

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

L’estat espanyol acceptaria primer la independència del Principat que una federació catalanoparlant.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Perquè sabien negociar millor i - si hem de ser francs - tal com va dir el Quim Monzó en una entrevista de fa molts anys: «allà hi havia ETA».

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

Potser ajudaria a crear un mercat cultural intern molt més fort. Potser, també, tindria més influència a l’hora de convèncer els multinacionals de l’entreteniment i de la inform?tica d’incloure una opció en català als seus productes.

> I quins inconvenients?
Si Catalunya sempre es converteix en l’ase dels cops cada vegada que reclama quelcom, per insignificant que sigui, imagineu-vos la reacció si ho fes tota una Federació dels PPCC.

>A qui li faries fer aquest qüestionari?
A José Montilla.
Continue Reading »

Des d’aquest blog estic conduint una sèrie d’entrevistes a diferents personalitats dels Països Catalans per veure quin és el plantejament inicial envers una possible unió dels territoris catalans sota administració espanyola (Franja de Ponent, País Valencià, Illes i Catalunya) en una nova Comunitat Autònoma Sud-Catalana. Més enllà de supòsits, aquesta sèrie d’entrevistes permet copsar la visió diferenciada dels Països Catalans que es té des de els diferents racons del nostre país.