El Senyor de les Muntanyes

Com va dir n’Eliseu Climent.. segurament el Rei en Jaume hagués trigat menys que el tren. Aquí deixo algunes fotografies per il·lustrar el viatge accidentat cap a la capital de l’Alacantí!! Malgrat les gairebé 4 hores d’espera al mig de la via, van haver molts moments de bon rotllo entre els companys de viatge..

En un moment d’avorriment vaig intentar arrancar el tren amb les forces superheroiques del SuperCat.. lamentablement no va funcionar!!

Veieu + fotos

Enllaços interns: Tren Jaume I
Enllaços externs: Manifestació del 25 d’abril a Alacant

Aquest és el recorregut del tren Jaume I. El tren va sortir de Barcelona amb puntualitat a les 10:03 del matí de dissabte. Amb les parades obligades a recollir gent a Tarragona, Castelló i València tenia per destí Alacant, on hauríem d’haver arribat a les 15:00 aproximadament. Lamentablement el trencament de la catenària a Xàtiva impedí que se seguís l’horari. Vam estar 3:30 h aturats sense aire condicionat entre Xàtiva i Canals a la Costera. Afortunadament si que teniem informació! ens havien dit que la cosa seria per llarg. Finalment a les 18:30 arribarem a Alacant on una espectacular manifestació ens acollia esplèndidament. Uns policies nacionals primer i la muixeranga després ens donaven la benvinguda

http://www.arestanord.org/alexis/uploads/TrenJaumeI.kml

Aquest fitxer que esteu visualitzant té una llicència Creative Commons. El seu ús es permés així com la seva modificació sempre i quan se citi la font (Alexis Vizcaino - http://www.arestanord.org/alexis), es mantingui la llicència i per tant no es faci un ús comercial. Per veure els detalls llegiu detingudament les següents línies. Per més informació no dubteu en contactar-me (alexis.vizcaino (at) gmail.com)



Recorregut Tren Jaume I by
Alexis Vizcaino is licensed under a
Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported License.

Based on a work at
Alexis Vizcaino.

Permissions beyond the scope of this license may be available at
http://www.arestanord.org/alexis.

El passat 8 d’abril em vaig entretenir a fer una captura de pantalla cada hora aproximadament del mapa de bicing.com. A més vaig comptar les estacions que apareixien en vermell al mapa, és a dir, que no tenien bicicletes disponibles. Tot i les limitacions del sistema d’estudi, que en cap cas vol ser exaustiu, en un primer anàlisi comprovem que Bicing té un 10 % d’estacions contínuament sense bicicletes. Tot i això, a primera hora i a partir de les set de la tarda aquest percentatge arriba al 27% (fins a 77 estacions de les 286). Això vol dir que durant diverses hores al dia, 1 de cada 4 estacions està buida. Com ja he dit l’análisi presenta limitacions, per exemple no he tingut en compte (per la no disponibilitat de dades) les estacions que estan plenes, l’altre gran drama de Bicing. En tot cas, tampoc serien gaire rigoroses ja que el sistema informàtic presenta problemes per identificar quan una estació està totalment plena de bicicletes (és més fàcil que identifiqui les que no tenen bicicletes tal i com està fet). Sovint les estacions tenen espais sense bicicletes que no estan disponibles per algun error en el sistema informàtic o de connexions. És a dir que a la pràctica són únicament estacions de recollida. En una primera estimació (a ull si voleu dir-li), el que es veu és que aproximadament el 50% de les estacions en hora punta estan totalment plenes o totalment buides. Aquest fet explica les llargues estona d’espera de multitud d’usuaris davant d’una estació de bicing.

El que tenen en comú tots els mapes que us presento a sota és que a qualsevol hora sempre manquen bicicletes als barris més elevats de Barcelona. És a dir la zona alta de Barcelona, pels usuaris de Bicing, és més alta que mai! La gent només agafa la bicicleta de baixada i utilitza el metro, bus o taxi per tornar (qui torna caminant deuen ser poquets). Altres coses que es veuen als mapes són les rutes prohibides que es creen a certes hores. Per exemple una persona que en acabar de treballar al voltant de la Plaça Francesc Macià a les 18h volgués anar a casa seva a la Barceloneta. Si té la sort de trobar alguna bicicleta, hauria de tenir la mateixa per poder-la deixar a la zona marítima. Tot plegat prohibitiu. I això és així perquè la zona alta de la Diagonal, al voltant de la Plaça Francesc Macià es converteix cada tarda en un enorme desert de bicicletes. Això demostra com l’empresa Bicing no té la capacitat (ni segurament la voluntat) d’assumir una ampliació del servei cap a la Zona Universitària; i si no us ho creieu, mireu els mapes a partir de les 18h a la diagonal.

(Veure tots els mapes)

Continue Reading »

…i els de bicing (900315531) no saben dir-te el perquè, prova d’entrar al web bicing.com i tornar a ficar les dades bancàries (a l’apartat modificar dades). És possible que hagi fet un any que t’hagis fet el compte i no s’hagi renovat automàticament ni t’hagin avisat. Si el problema persisteix més de 24 hores (tampoc t’avisaran que t’han activat un altra vegada el compte així que hauràs d’anar provant) des de la modificació de les dades, intenta omplir-te de paciència i relacionar-te amb l’equip de bicing.

Tot i que la renovació del compte en principi és automàtica, hi ha força descontrol. Et pot passar com a mi, que un bon dia, quan fa més o menys un any que vaig donar-me d’alta a bicing, m’he trobat amb el compte de bicing bloquejat. Després de 13 trucades sense resposta al telèfon gratuït de bicing, vaig haver de desistir i agafar un altre sistema de transport públic. Tot plegat en la mateixa línia de sempre, fent créixer la sensació que bicing no funciona quan el necessites.

Valoració personal de les jornades de la Catosfer.

No he pogut escriure fins ara bàsicament per culpa de telefònica, qui segurament pot representar la gran amenaça de la catosfera en el futur. Però no vull estar-me de valorar les Primeres Jornades de la Catosfera.

El punt més positiu de les jornades a nivell tècnic va ser poder presentar el projecte estatpropi a molts dels blocaires que malgrat ja s’hi havien adherit, encara mai havien presenciat l’explicació del web i segurer que van descobrir molts secrets. Va ser a la sessió Blogs i Nació on vaig poder explicar el projecte estatpropi, sota l’atenta vigilància del Toni Hermoso i en Marc Belzunces i mitjançant internet d’en Josep Comajuncoses i en Felip Alfred Galitó, els principals artífex del web juntament amb tota la gent de traducció (Anna Pineda, Blandine Giraud, Hella Dettar i Manuel Duch-Vidri). Em va plaure poder explicar les meves impressions sobre el fenomen Bloc o Blog des del punt de vista nacional. Aviat faré un resum de la meva intervenció a les Jornades tot i que està a la xarxa en vídeo.

Però se’ns dubte el que més em va agradar les Jornades de Blocaires en Català, va ser el fet de posar cares a la gent. Darrerament estic coneixent a molts blocaires, a en Felip ja li he posat cara després de moltes hores de Google Talk. Però més enllà i centrant-me en les jornades estic content d’haver compartit el sopar de divendres amb en Vicent Partal que em va sorprendre positivament, amb en Marcús, amb la Sílvia Martínez, amb en Marc i en Toni, i en Joan de Directe.Cat. I d’haver conegut compartint dinar en David de las Heras, en Francesc Felipe, de Ses Salines, impulsor del portal d’informació informàtica Optimitza.cat, i haver xerrat una bona estona amb en Josep Sort, en Jordi Vilanova (Yuri) o en Paco Riviere de qui parlaré quan parli de la sessió, entre molts altres. Però, em va fer especial il·lusió conèixer en Jordi Perales de la Garriga o de la Xina o de Brusel·les o de ves a saber on (sempre viatjant!) que és lector d’aquest bloc. Però és un dels lectors picats per algun dels meus apunts. Sobretot per la iniciativa del Vot en Blanc per les properes eleccions espanyoles! També hem va fer molta il·lusió veure a companys de l’Olla de Grills com en Daniel Solano de Poliblocs amb qui vàrem riure un munt mentre comentàvem com seria el modus vivendi d’en Sirera si fos Skater mentre fèiem unes birres a Barcelona, en Marc Arza o en Martí Cabré amb qui mantingué una conversa que em va ajudar a trencar tòpics que tenia sobre els militans de convergència. Em va agradar especialment conèixer a qui m’ha permès esplaiar-me vers la merda de servei que Bicing.com representa! La periodista del Punt que va publicar el cas de la bicicleta 229 (també a Ciclo Times) i altres vivències amb el Bicing que ja s’acumulen. L’Anna Vallbona!

La meva masnovinitat em fa estar especialment agraït de la presència de n’Ernest Suñé que és regidor socialista de noves tecnologies (en aquest apunt també en parla).

I finalment, i amb molta més naturalitat de la que m’esperava, em plagué conèixer en Marc Vidal, blocaire amb el que ja havia tingut contacte ja que el vaig entrevistar en el meu blog. A ell MOLTES GRÀCIES per tot el pollastre que ha organitzat. D’això en sortim tots beneficiats.

Fotografia d’en Toni Hermoso!