Avui al matí, al Món a Rac1 que condueix en Jordi Basté han donat la notícia que un terratrèmol de grau 8 a l’escala de Richter havia causat la mort de no menys de 50 persones al Kirguizistan. Tot i com informa el NYtimes la xifra ha anat pujant i ara es situa en la setantena, cal corregir la informació de RAC1 ja que el sisme no ha sigut de magnitud 8 sinó 6.6 segon el USGS (US Geological Survey).

Si penseu que tant és un valor com un altre, cal que tingueu en compte que l’escala de Richter és exponencial. Això vol dir que si realment el sisme hagués estat un esdeveniment de grau 8, segurament ara estaríem parlant de milers de morts. Això esdevé així en sismes localitzats en zones poc preparades als esdeveniments sísmics com pot ser el Kirguizistan.

Detalls del terratrèmol del Kirguizistan (del USGS)

Enllaços relacionats:
Magnitude 6.6 - KYRGYZSTAN
Latest Earthquakes in the World - Past 7 days

Enllaços interns:
Un terratrèmol de 8,4 torna a castigar l’illa de Sumatra
Un terratrèmol de 6,1 sacseja les costes de l’Algarve
Categoria de sismologia al SdlM

 Al món, quan la gent vol informar-se sobre la nostra cultura, la nostra situació política o la nostra llengua, es troba el mapa d’Estatpropi.cat a internet. Un mapa que mostra les 20.000 persones que reclamem des de tots els racons dels Països Catalans un estat propi pel Poble Català.

Per a què l’impacte sigui més intens, cal sumar-ne 20.000 més! Feu-ne difusió, sumeu gent al mapa per un estat propi.

Moltes gràcies a totes i tots perquè sense vosaltres aquest camí no seria possible.

<iframe width=”425″ height=”350″ frameborder=”0″ scrolling=”no” marginheight=”0″ marginwidth=”0″ src=”http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450&ie=UTF8&ll=41.85475,2.009376&spn=1.0149,2.282667&t=k&output=embed&s=AARTsJrobB_jb4wXpibe1CXya88lleuHog”></iframe><br /><small><a href=”http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=http:%2F%2Fspreadsheets.google.com%2Fpub%3Fkey%3Dp1GTLMfI3g6srcn5jnQ75Hg%26output%3Dtxt%26gid%3D0%26range%3Dkml_output%26time1%3D3967450&ie=UTF8&ll=41.85475,2.009376&spn=1.0149,2.282667&t=k&source=embed” style=”color:#0000FF;text-align:left”>View Larger Map</a></small>

i podreu mostrar el mapa d’Estatpropi.cat vosaltres mateixos! Prova-ho!!

Veieu el mapa més gran

També podeu posar el de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana)

Notícies relacionades:

• Diari de Balears
• Diari de Balears II
• Diari de Balears III
• Avui
• Avui II
• Levante
• Levante II
• Vilaweb.cat

mapa

::Fitxa Tècnica::

Temps de recorregut: 4 hores 10 minuts
Distància: 9,8 kilometres
Desnivell positiu: 1035 metres
Desnivell negatiu: 1035 metres
Dificultat: Difícil. Més que les dificultats tècniques que acompanyen una part del recorregut, el que complica la ruta és la caiguda (el patí) que acompanya sempre l’excursionista. A la ximeneia de la zona més alta, a poc d’arribar al cim, hi ha un pas doble de tercer grau que ràpidament se supera.
Material: És interessant l’ús del casc. Si voleu anar més tranquils, una cordeta de 40 metres us pot donar seguretat en algun punt (sobretot la xemeneia).
Punt de Sortida (Accessos): Descampat que hi ha a l’esquerra des d’on surt una pista, a 1 km després d’haver agafat la carretera que puja cap al mirador del Gasolet (vora el refugi Lluís Estassen).
Època recomanada: Primavera, Estiu i principis de tardor (el gel i el fred poden complicar força alguns passos que es troben pel camí)
Primera ascensió: 1/4/1945 per Jordi Panyella, Jaume Renyé i Francesc Albert Peire
Dades GPS: Les dades del GPS s’han recollit amb el GPSMap 60 CSX de Garmin. L’error mig és de 5 metres però incrementa força a la zona de la Gran Diagonal on es va perdre totalment la cobertura.

:: Descripció ::

00:00 > Sortida des del aparcament que hi ha al costat de la carretera. D’allà una pista porta en un kilòmetre a una primera cruïlla que s’ha de seguir cap a l’oest.

00:22 > S’ha de continuar per aquesta pista fins arribar a una segona cruïlla. Aquesta vegada s’ha d’agafar la paral·lela a la que ens ha portat cap al nord-est.

00:27 > La pista fa un revolt pronunciat cap a l’oest. A 250m trobarem una indicació a on posa Prat Reo. D’allà surt un camí que es endinsant-se al bosc, ascendeix fortament sense gaires zones de descans.

00:32 > Seguim el petit camí cap al nord marcat amb senyals de PR (grogues i blanques) fins a una font.

01:05 > A 50 metres de la font, deixarem el camí per anar a trobar la paret sud del Pollegó inferior. La desviació tot i que no és excessivament clara, està marcada amb fites. A 15 metres de deixar el PR, apareix la tartera que creuarem mantenint el nivell fins creuar-la. Una vegada creuada, es pugen uns 20 metres de desnivell per la roca i seguim anant cap al nord-est per trobar la base de la diagonal que tenim molt a la vora.

01:25 > Comença la Gran Diagonal del Pedraforca entre arbustos i roca amb una grimpada fàcil (IIº) que va agafant ambient a cada pas. L’ascenció és fàcil tot i que força exposada. A mig camí, un tram rocós amb cadenes i roca pulida augmenta el nivell de la Gran Diagonal.

02:10 > Se supera finalment la Gran Diagonal per anar a trobar una tartera. És recomanable baixar i no seguir pel camí que segueix pel costat de la paret. El pas tot i que assumible és estrany. Des de la tartera Es remunta fins trobar una canal força vertical que surt a la dreta. Aquesta canal és la darrera sorpresa de l’ascensió ja que no es pot veure fins que no s’arriba a aquest punt. Seguint la tartera principal es condueix a la bretxa que separa el fals del principal Pollegó inferior.

02:20 > Es remunta la canal tendint a anar cap al sud (dreta) entre mates i roca en general ben fixada per arribar a una xemeneia. El pas, curt i aeri és de III er grau. A part d’alguna fita, també es troba algun pitó, que sobretot a la xemeneia, serà de força ajuda.

02:45 > S’assoleix el Pollegó inferior. D’allà es pot contemplar les excel·lents vistes del Pollegó superior, el Cadí, el Gallina pelada, la Tossa Plana i el Puigmal.

02:50 > De baixada es segueixen les marques verdes cap al sud fins trobar l’únic pas pseudo-difícil que hi ha per aquesta ruta. Unes cadenes ajuden a superar-ho bé. Al costat hi ha un vivac (per si algú l’interessa).

03:20 > El camí baixa per l’aresta fins que trenca cap a l’est. Es pot seguir o també es pot anar cap a la paret sud del Pollegó inferior i recuperar el camí de pujada.

03:35 > Des de la font, se segueix pel mateix camí de la pujada.

04:10 > Arribada a l’aparcament.

Llicència: Aquest fitxer i document té una llicència Creative Commons. El seu ús es permès així com la seva modificació sempre i quan se citi la font (Alexis Vizcaino - http://www.arestanord.org/alexis), es mantingui la llicència i per tant no es faci un ús comercial. Per veure els detalls llegiu detingudament les següents línies. Per més informació no dubteu en contactar-me (alexis.vizcaino (at) gmail.com)
Ascensió al Pedraforca (Pollegó inferior) by Alexis Vizcaino is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported License. Based on a work at Alexis Vizcaino. Permissions beyond the scope of this license may be available at http://www.arestanord.org/alexis.

:: Enllaços ::

Veure la resta de rutes de muntanya del bloc el SdlM
Alguns enllaços externs:

Batalló alpí: Gran Diagonal al Pollegó Inferior
Madteam: Ascensió al Pollegó Inferior del Pedraforca per la cara sud, la Gran Diagonal
el blog d´el yeti: “Gran Diagonal” al Pollegó Inferior del Pedraforca. 15-06-08

L’article per punts: El mapa | Recorregut històric pels Sismes més importants del País | I en el futur? | Amb què em puc quedar d’aquest article? | Bibliografia | Annex- Llegenda

• El mapa

Hi ha registre de 10 terratrèmols que igualen o superen la intensitat de VIII en l’escala de MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) als Països Catalans. Aquests sismes es concentren al sud i al nord del país, en concret a les comarques d’Alacant i les del Pirineu. Per sorpresa de molts, també a Palma l’any 1851, un fort terratrèmol va sacsejar Mallorca. Aquest és l’únic sisme de gran intensitat que ha afectat les Illes Balears però també alguna zona diferent a les dues grans àrees sismogèniques a els Països Catalans.

mapa

• Recorregut històric pels Sismes més importants del País

El primer sisme de què tenim constància als Països Catalans és el d’Oriola, l’any 1048. El terratrèmol qua va fer tremolar el sud del País Valencià va tenir una intensitat màxima de VIII. Al segle XIV dos terratrèmols més van sacsejar ambdós extrems del país. El 2 de març de 1373 la Ribagorça va tremolar amb una intensitat entre VIII i IX. Igualment, el 8 de desembre del 1396 Tavernes de la Valldigna patí un altre tremolor (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Durant el segle XV dos terratrèmols més van afectar el Pirineu. Aquest cop Olot (VIII-IX) i Queralbs (IX-X) van patir les conseqüències. El número de víctimes del terratrèmol de Queralbs va ser de 800. Aquesta és la xifra més alta que mai hi ha hagut als Països Catalans per un terratrèmol.

El 19 de juny del 1644 Muro d’Alcoi es va moure amb una intensitat de VIII. Es van comptabilitzar 22 víctimes. Cent anys més tard, el 23 de març del 1748, Estubeny va rebre la forta sacsejada d’un terratrèmol d’ntensitat IX (Mw estimada de 6.2). Aquest terratrèmol va afectar especialment Xàtiva i va sumar desolació a la situació oberta per les tropes espanyoles borbòniques poc abans, conseqüència de la derrota d’Almansa i del saqueig i la crema posterior.

El segle XIX, la devastació va arribar a Torrevella i Palma. El primer, datat del 21 de març de 1829 i amb grau IX-X (magnitud moment estimat de 6.6) va col·lapsar unes 3000 cases i va causar 389 víctimes mortals. Vint-i-dos anys més tard, 15 de maig de 1851, Palma també va tremolar amb una intensitat VIII. El sisme de Palma és l’únic gran terratrèmol (MSK igual o superior a VIII) de què tenim constància a les illes.

L’únic terratrèmol del segle XX i l’únic que s’ha pogut enregistrar instrumentalment, és el que va afectar la Val d’Aran el 19 de novembre el 1923 amb una intensitat màxima de VIII. El terratrèmol va ser força catastròfic a la Val d’Aran i altres zones muntanyenques de Catalunya tot i estar molt despoblada en aquell moment.

• I en el futur?

Podem aplicar dues metodologies per intentar predir quan tornarà a haver un terratrèmol. Les dues metodologies parteixen de la repetició més o menys cíclica dels sismes.

La primera estimació de recurrència és considerant els Països Catalans com a una única unitat sismogènica. És a dir, només considerem cada quant hi ha un terratrèmol als Països Catalans.

Si fem la mitjana del temps entre terratrèmols obtenim un període de recurrència de 97 anys o 110 anys. Proposo dos valors segons si es considera el terratrèmol Queralbs conseqüència del d’Olot o no. Recordem que a part de la proximitat geogràfica entre els dos sismes, només van passar 9 mesos entre un i l’altre.
Amb aquest període de recurrència, podem extrapolar des de l’any del darrer terratrèmol. És a dir que el proper terratrèmol hauria de succeir entre el 2030 i el 2043.

La segona estimació de recurrència és fent la mitjana per zones.

A la zona alacantina, on hi ha un registre històric prou ampli, el període de recurrència dels grans terratrèmols és de 195 anys. Sobre aquesta estimació, si afegim 195 anys a l’any del darrer terratrèmol, obtenim que el proper sisme a la zona meridional del país serà el 2024.

Al Pirineu Occidental, tot i la manca de dades, els dos darrers terratrèmols van succeir amb un interval de 550 anys. L’estimació, i amb tota la cautela que vulgueu, ens permet suggerir que el proper gran terratrèmol serà el 2473.

Els casos de Mallorca o Olot-Queralbs no permeten fer càlcul per la manca de dades. Una estimació intuïtiva, més evident pel cas de Queralbs i Olot, ens dóna un període de recurrència superior a 500 anys per les dues àrees. Però recordem que és intuïtiu i que no podem saber si el període és de 500 anys, 600 anys, 1000 anys o 10.000 anys. En tot cas, les dades són moderadament interessants si tenim en compte que ja fa 580 anys des del terratrèmol més mortífer del nostre país. A Mallorca, com al Pirineu Occidental, podem estar més tranquils.

• Amb què em puc quedar d’aquest article?

Cada 100 anys aproximadament, un gran terratrèmol amb intensitat igual o superior a VIII sacseja els Països Catalans (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Per zones, les comarques alacantines són les que més afectades estan per terratrèmols. Cada 195 anys de mitja, un sisme de gran intensitat mou aquesta zona. Però els terratrèmols més devastadors són els que afecten el nord. Més de la meitat de les víctimes (800 persones) de terratrèmols als Països Catalans van ser conseqüència del terratrèmol de Queralbs el 1428.

Segons les diferents aproximacions fetes a partir del registre històric presentat aquí, en pocs anys (desenes com a molt) els Països Catalans han de veure’s afectats per, com a mínim, un terratrèmol amb un intensitat igual o superior a VIII.

La zona amb més probabilitat de patir el proper gran terratrèmol és la que comprèn les comarques alacantines. No es pot descartar la possibilitat que hi hagi algun altre que afecti el Pirineu Oriental tot i que falten dades per confirmar-ho.

• Bibliografia:

1. J.M. Martínez Solares i J. Mézcua (2002). Catálogo sísmico de la Península Ibérica (880a.C. - 1900), Instituto Geográfico Nacional, 203, 300p, +1 mapa
2. J.M. Martínez Solares (2003). Sismicidad historica de la Península Ibérica, Física de la Tierra, 15, 13-28
3. P.G. Silva, F.M. González Hernández, J.L. Goy, C. Zazo i P. Carrasco (2002). Paleo and historical seismicity in Mallorca (Balears): a preliminary approach. Acta Geologica hispanica, v. 36 (2001), 3-4, 245-266
4. T. Susagna, A. Roca, X. Goula i J. Batlló (1994). Analysis of the macroseismic and instrumental Data for the study of the 19 November 1923 Earthquake in the Aran Valley (Central Pyrenees) Natural Hazards, v. 36 (2001), 10, 7-17

• Annex - Llegenda: Equivalències de les Intensitats MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik)

Grau I. No percebut

a) La sacsejada no és percebuda pels sentits humans, només detectada i enregistrada pels sismògrafs.

Grau II. A penes percebut.

a) La sacsejada és percebuda solament per algunes persones en repòs, en particular en pisos alts dels edificis.

Grau III. Dèbil, percebut parcialment

a) La sacsejada és percebuda per algunes persones a l’interior dels edificis i solament en circumstàncies favorables a l’exterior dels mateixos. La vibració percebuda és semblant a la causada pel pas d’un camió lleuger.
b) Observadors molt atents poden notar lleugers balanceigs d’objectes penjats, més accentuats en pisos alts.

Grau IV. Àmpliament percebut

a) El sisme es percebut per moltes persones a l’interior dels edificis i per algunes a l’exterior. Algunes persones es
desperten, però no arriben a espantar-se. La vibració es comparable a la produïda pel pas d’un camió pesat amb
càrrega.

b) Les finestres, portes i vaixella vibren. Els pisos i murs cruixen. El mobiliari es comença a moure. Els líquids
continguts en recipients oberts es mouen lleugerament. Els objectes penjats es balancegen lleugerament.

Grau V. Es desperten els que dormen.

a) El sisme és percebut a l’interior dels edificis per la majoria de les persones i per moltes a l’exterior. Moltes persones
que dormen es desperten i algunes fugen. Els animals es posen nerviosos.

b) Les construccions es mouen amb una vibració general. Els objectes penjats es balancegen àmpliament. Els quadres
colpegen sobre els murs i són llançats fora del seu emplaçament. Els objectes lleugers es desplacen o es tomben. Les portes o finestres obertes baten amb violència. Els líquids continguts en recipients oberts i plens vessen lleugerament.

La vibració es percep en la construcció com la produïda per un objecte pesat que s’arrossega. En alguns casos es modifica el cabal de les deus.

c) En les construccions del tipus A són possibles danys lleugers (classe 1).

Grau VI. Por

a) El sisme el perceben la majoria de les persones, tant dintre com fora dels edificis. Moltes persones surten al carrer
esporuguides. Algunes persones arriben a perdre l’equilibri. Els animals domèstics fugen dels estables.

b) En alguna ocasió, la vaixella i la cristalleria es trenquen, els llibres cauen dels prestatges, els quadres es mouen i els
objectes inestables es tomben. Els mobles pesats poden arribar a moure’s. Les campanes petites de torres i
campanars poden sonar.

En certs casos poden obrir-se bretxes de fins un centímetre d’amplada en sòls humits. Poden produir-se
esllavissaments en muntanyes. S’observen canvis de cabal de les deus i en el nivell d’aigua de pous.

c) Es produeixen danys moderats (classe 2) en algunes construccions del tipus A. Es produeixen danys lleugers (classe 1) en algunes construccions del tipus B i en moltes del tipus A.

Grau VII. Danys a les construccions
a) La majoria de les persones s’esporugueixen i corren cap al carrer. Moltes tenen dificultat per mantenir-se dempeus.
Les vibracions són percebudes per persones que condueixen automòbils.

b) Sonen les campanes grans. En alguns casos, es produeixen esllavissades en carreteres que passen per vessants amb pendents acusats; es produeixen danys en juntes de canalitzacions i apareixen fissures en murs de pedra.

S’aprecia onatge a les llacunes i l’aigua s’enterboleix per remoguda del fang.

Canvia el nivell de l’aigua dels pous i el cabal de les deus. En alguns casos, tornen a rajar deus que estaven seques i
s’assequen d’altres que rajaven. En certs casos es produeixen esllavissades en talussos de sorra o de grava.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen danys greus (classe 3) i algunes inclús destrucció (classe 4). Moltes
construccions del tipus B sofreixen danys moderats (classe 2). Moltes construccions del tipus C experimenten danys lleugers (classe 1).

Grau VIII. Destrucció d’edificis

a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.

b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i tot els pesats, es desplacen o tomben. Els
llums penjats sofreixen danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra d’uns quants centímetres d’amplada. S’enterboleix l’aigua dels pous. Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i s’assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell d’aigua de les deus i pous.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4). Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament d’algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es mouen i giren. S’ensorren murs de pedra.

Grau IX. Danys generalitzats a les construccions

a) Pànic general. Danys considerables en el mobiliari. Els animals corren desordenadament i emeten sons particulars.

b) S’observa amb freqüència que es produeixen extrusions d’aigua, arena i fang en terrenys saturats. S’obren
esquerdes en el terreny de fins 10 centímetres d’amplada i de més de 10 centímetres als vessants i en els marges dels
rius. Apareixen, a més a més, nombroses esquerdes petites en el sòl. Despreniments de roques i esllavissades. Molts
llicaments de terres. Grans ones en llacs i embassaments. Es renoven pous secs i se n’assequen d’altres.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5).
Moltes construccions del tipus C sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4).
Cauen monuments i columnes. Danys considerables en dipòsits de líquids. Es trenquen parcialment les canalitzacions subterrànies. En alguns casos, les vies del tren es corben i les carreteres queden fora de servei

Grau X. Destrucció general de construccions

b) Esquerdes en el sòl d’alguns decímetres d’amplada que poden arribar a un metre. Es produeixen amples esquerdes
paral·lelament als cursos d’aigua. Lliscaments de terres soltes en les vessants amb forts pendents. En els marges dels rius i en vessants escarpats es produeixen considerables esllavissades. Desplaçaments d’arenes i fangs en zones litorals. Canvi de nivell d’aigua en els pous. L’aigua de canals i rius es llançada fora del curs normal. Es formen nous llacs.

c) La majoria de les construccions de tipus A sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B sofreixen col·lapse (classe 5). Moltes de tipus C sofreixen destrucció (classe 4) i algunes col·lapse (classe 5). Danys perillosos en embassaments; danys seriosos a ponts. Els carrils de les vies fèrries es desvien i a vegades s’ondulen. Les canalitzacions subterrànies són torçades o trencades. El paviment dels carrers i l’asfalt formen grans ondulacions.

Grau XI. Catàstrofe

b) El terreny queda considerablement deformat tant per desplaçaments horitzontals com verticals i amb amples
esquerdes. Molts desplaçaments de terrenys i caiguda de roques.

Per determinar la intensitat de les sacsejades sísmiques es necessiten investigacions especials.

c) Danys importants en construccions, fins i tot en les de bona construcció, en ponts, embassaments i vies de tren. Les carreteres importants queden fora de servei. Les canalitzacions subterrànies queden destruïdes.

Grau XII. Canvi del paisatge

b) La topografia canvia. Grans esquerdes en el terreny amb importants desplaçaments horitzontals i verticals. Caiguda
de roques i enfonsaments en els escarments de les valls, que tenen lloc en extenses regions. Es tanquen valls i es
transformen en llacs. Apareixen cascades i es desvien els rius.

c) Pràcticament es destrueixen o queden greument afectades totes les estructures, àdhuc les subterrànies.

A les 9 del matí si fa sol, hi ha entre 70 i 80 estacions de bicing sense bicicletes. Però en canvi si plou, les estacions sense bicicletes disminueixen entre dues terceres parts i tres quartes parts (en són entre 20 i 30 estacions buides).

A les 12 del matí d’un dia assolellat, les estacions sense bicicletes voregen la quarantena, però si plau la vintena.
A les tres de la tarda (15h) amb un sol radiant les estacions buides són més de 60, en canvi si el sol està tapat per un núvol (sense ploure), les estacions buides minven a la quarantena (30% menys).

És a dir, mentre Bicing queda amb més d’un 27% d’estacions buides* els dies de bon temps, el nombre d’estacions en les mateixes condicions baixa al 10% si plou*.
(*Aquestes estimacions s’han fet només tenint en compte les estacions buides, però incrementa al doble si també considerem les estacions amb un bicicleta inoperativa, o les estacions tècnicament plenes)

Això demostra dues coses, 1) que la mobilitat amb bicing disminueix notablement quan el temps no és perfecte, i que 2) només quan hi ha menys serveis de Bicing, el sistema es pot considerar operatiu ja que les estacions funcionals superen el 75%.

Aquest estudi informal però simptomàtic que he fet se suma a les queixes de milers de persones que emprem Bicing. En destaco dos:
Isaac Garcia
Bicing Watch

Curiositat: No confongueu aquest gegant calcari del Comptat amb el seu germà petit, granític, del Maresme.

>> descarregar

::Fitxa Tècnica::

Temps de recorregut: 4 hores
Distància: 12,3 kilometres
Desnivell positiu: 875 metres
Desnivell negatiu: 875 metres
Dificultat: Fàcil. No presenta cap dificultat tècnica tot i que els 900 metres de desnivell es puguin arribar a fer pesats. Si no esteu avesats a caminar, només cal que patiu per les ampolles, especialment si fa calor.
Material: Res d’especial. A l’hivern, uns grampons no us molestaran si hi ha neu. A l’estiu no oblideu la crema solar.
Punt de Sortida (Accessos): Sant Cristòfol, Cocentaina (des de València 1h 22′, des d’Alacant 1h 3′)
Època recomanada: Tardor, hivern i sobretot primavera

:: Descripció ::

00:00 > Sortida des de Sant Cristòfol. El camí s’inicia pel camí que surt per sota del pàrquing i que passa el monestir per l’est. Seguir les marques de PR (groc i blanc) per la pista asfaltada.

00:13 > S’arriba a les escales que ens desviaran de l’asfalt. Seguim les marques de PR. En aquest punt hi ha un mapa en ceràmica fet per la Generalitat on indiquen de la Senda Ecològica.

00:22 > En un revolt pronunciat que ens permetrà creuar la fondalada ens trobarem la primera font. (652m d’alçada)

00:29 > Surt un petit camí cap a l’esquerra que al principi és poc evident tot i estar marcat amb una fita de pedres. Seguiu-lo i trobareu les marques de PR que us portaran a la Font de l’Heura.

01:25 > Trencant. La font de l’Heura està cap a la dreta.

01:29 > S’arriba a la Font de l’Heura. El camí segueix amb una petita grimpada cap a l’oest abans d’arribar al petit aflorament al peu del qual hi ha la font.

01:36 > Assoliu el Coll. A partir d’ara el camí careneja

03:00 > Arribeu al Coll al peu del cim Montcabrer. El Camí surt pel sud voltant cap al nord i acabant cap a l’est.

03:12 > S’assoleix el cim més alt de la serra de Mariola.

03:18 > Es recupera una altra vegada al coll. Ara cal separar-se del camí de pujada. Un sender relliscós baixa zigzaguejant lleugerament cap al nord fins arribar a un pla a la cota 1290.

03:22 > Surt un camí que planeja amb sentit nordoest.

03:15 > Hi ha un trencant quan ja estem a la carena. Està indicant amb rètols. Cal anar cap a la dreta. S’aniran passant fonts, miradors, mentre es voreja tota la muntanya. Al final es recupera el camí que abandonat unes hores abans per pujar directe pel sender de les heures.

04:30 > Arribada al pàrquing