El Senyor de les Muntanyes

El Pollegó inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal és una bonica ruta que us deixarà unes sensacions molt gratificants tant per les dificultats tècniques, com pel paisatge, com per la tranquil·litat que acompanya tot el recorregut.

mapa

::Fitxa Tècnica::

Temps de recorregut: 4 hores 10 minuts
Distància: 9,8 kilometres
Desnivell positiu: 1035 metres
Desnivell negatiu: 1035 metres
Dificultat: Difícil. Més que les dificultats tècniques que acompanyen una part del recorregut, el que complica la ruta és la caiguda (el patí) que acompanya sempre l’excursionista. A la ximeneia de la zona més alta, a poc d’arribar al cim, hi ha un pas doble de tercer grau que ràpidament se supera.
Material: És interessant l’ús del casc. Si voleu anar més tranquils, una cordeta de 40 metres us pot donar seguretat en algun punt (sobretot la xemeneia).
Punt de Sortida (Accessos): Descampat que hi ha a l’esquerra des d’on surt una pista, a 1 km després d’haver agafat la carretera que puja cap al mirador del Gasolet (vora el refugi Lluís Estassen).
Època recomanada: Primavera, Estiu i principis de tardor (el gel i el fred poden complicar força alguns passos que es troben pel camí)
Primera ascensió: 1/4/1945 per Jordi Panyella, Jaume Renyé i Francesc Albert Peire
Dades GPS: Les dades del GPS s’han recollit amb el GPSMap 60 CSX de Garmin. L’error mig és de 5 metres però incrementa força a la zona de la Gran Diagonal on es va perdre totalment la cobertura.

:: Descripció ::

00:00 > Sortida des del aparcament que hi ha al costat de la carretera. D’allà una pista porta en un kilòmetre a una primera cruïlla que s’ha de seguir cap a l’oest.

00:22 > S’ha de continuar per aquesta pista fins arribar a una segona cruïlla. Aquesta vegada s’ha d’agafar la paral·lela a la que ens ha portat cap al nord-est.

00:27 > La pista fa un revolt pronunciat cap a l’oest. A 250m trobarem una indicació a on posa Prat Reo. D’allà surt un camí que es endinsant-se al bosc, ascendeix fortament sense gaires zones de descans.

00:32 > Seguim el petit camí cap al nord marcat amb senyals de PR (grogues i blanques) fins a una font.

01:05 > A 50 metres de la font, deixarem el camí per anar a trobar la paret sud del Pollegó inferior. La desviació tot i que no és excessivament clara, està marcada amb fites. A 15 metres de deixar el PR, apareix la tartera que creuarem mantenint el nivell fins creuar-la. Una vegada creuada, es pugen uns 20 metres de desnivell per la roca i seguim anant cap al nord-est per trobar la base de la diagonal que tenim molt a la vora.

01:25 > Comença la Gran Diagonal del Pedraforca entre arbustos i roca amb una grimpada fàcil (IIº) que va agafant ambient a cada pas. L’ascenció és fàcil tot i que força exposada. A mig camí, un tram rocós amb cadenes i roca pulida augmenta el nivell de la Gran Diagonal.

02:10 > Se supera finalment la Gran Diagonal per anar a trobar una tartera. És recomanable baixar i no seguir pel camí que segueix pel costat de la paret. El pas tot i que assumible és estrany. Des de la tartera Es remunta fins trobar una canal força vertical que surt a la dreta. Aquesta canal és la darrera sorpresa de l’ascensió ja que no es pot veure fins que no s’arriba a aquest punt. Seguint la tartera principal es condueix a la bretxa que separa el fals del principal Pollegó inferior.

02:20 > Es remunta la canal tendint a anar cap al sud (dreta) entre mates i roca en general ben fixada per arribar a una xemeneia. El pas, curt i aeri és de III er grau. A part d’alguna fita, també es troba algun pitó, que sobretot a la xemeneia, serà de força ajuda.

02:45 > S’assoleix el Pollegó inferior. D’allà es pot contemplar les excel·lents vistes del Pollegó superior, el Cadí, el Gallina pelada, la Tossa Plana i el Puigmal.

02:50 > De baixada es segueixen les marques verdes cap al sud fins trobar l’únic pas pseudo-difícil que hi ha per aquesta ruta. Unes cadenes ajuden a superar-ho bé. Al costat hi ha un vivac (per si algú l’interessa).

03:20 > El camí baixa per l’aresta fins que trenca cap a l’est. Es pot seguir o també es pot anar cap a la paret sud del Pollegó inferior i recuperar el camí de pujada.

03:35 > Des de la font, se segueix pel mateix camí de la pujada.

04:10 > Arribada a l’aparcament.

Llicència: Aquest fitxer i document té una llicència Creative Commons. El seu ús es permès així com la seva modificació sempre i quan se citi la font (Alexis Vizcaino - http://www.arestanord.org/alexis), es mantingui la llicència i per tant no es faci un ús comercial. Per veure els detalls llegiu detingudament les següents línies. Per més informació no dubteu en contactar-me (alexis.vizcaino (at) gmail.com)
Ascensió al Pedraforca (Pollegó inferior) by Alexis Vizcaino is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported License. Based on a work at Alexis Vizcaino. Permissions beyond the scope of this license may be available at http://www.arestanord.org/alexis.

:: Enllaços ::

Veure la resta de rutes de muntanya del bloc el SdlM
Alguns enllaços externs:

Batalló alpí: Gran Diagonal al Pollegó Inferior
Madteam: Ascensió al Pollegó Inferior del Pedraforca per la cara sud, la Gran Diagonal
el blog d´el yeti: “Gran Diagonal” al Pollegó Inferior del Pedraforca. 15-06-08

Presento el primer catàleg, mapa i estudi sobre els grans terratrèmols històrics dels Països Catalans. Els terratrèmols que es mostren tenen una intensitat estimada igual o superior a VIII. Aquest catàleg, mapa i estudi restarà en format beta. Espero poder millorar-lo amb progressives cerques i com sempre amb l’ajuda de tothom.

L’article per punts: El mapa | Recorregut històric pels Sismes més importants del País | I en el futur? | Amb què em puc quedar d’aquest article? | Bibliografia | Annex- Llegenda

• El mapa

Hi ha registre de 10 terratrèmols que igualen o superen la intensitat de VIII en l’escala de MSK (Medvedev-Sponheuer-Karnik) als Països Catalans. Aquests sismes es concentren al sud i al nord del país, en concret a les comarques d’Alacant i les del Pirineu. Per sorpresa de molts, també a Palma l’any 1851, un fort terratrèmol va sacsejar Mallorca. Aquest és l’únic sisme de gran intensitat que ha afectat les Illes Balears però també alguna zona diferent a les dues grans àrees sismogèniques a els Països Catalans.

mapa

• Recorregut històric pels Sismes més importants del País

El primer sisme de què tenim constància als Països Catalans és el d’Oriola, l’any 1048. El terratrèmol qua va fer tremolar el sud del País Valencià va tenir una intensitat màxima de VIII. Al segle XIV dos terratrèmols més van sacsejar ambdós extrems del país. El 2 de març de 1373 la Ribagorça va tremolar amb una intensitat entre VIII i IX. Igualment, el 8 de desembre del 1396 Tavernes de la Valldigna patí un altre tremolor (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Durant el segle XV dos terratrèmols més van afectar el Pirineu. Aquest cop Olot (VIII-IX) i Queralbs (IX-X) van patir les conseqüències. El número de víctimes del terratrèmol de Queralbs va ser de 800. Aquesta és la xifra més alta que mai hi ha hagut als Països Catalans per un terratrèmol.

El 19 de juny del 1644 Muro d’Alcoi es va moure amb una intensitat de VIII. Es van comptabilitzar 22 víctimes. Cent anys més tard, el 23 de març del 1748, Estubeny va rebre la forta sacsejada d’un terratrèmol d’ntensitat IX (Mw estimada de 6.2). Aquest terratrèmol va afectar especialment Xàtiva i va sumar desolació a la situació oberta per les tropes espanyoles borbòniques poc abans, conseqüència de la derrota d’Almansa i del saqueig i la crema posterior.

El segle XIX, la devastació va arribar a Torrevella i Palma. El primer, datat del 21 de març de 1829 i amb grau IX-X (magnitud moment estimat de 6.6) va col·lapsar unes 3000 cases i va causar 389 víctimes mortals. Vint-i-dos anys més tard, 15 de maig de 1851, Palma també va tremolar amb una intensitat VIII. El sisme de Palma és l’únic gran terratrèmol (MSK igual o superior a VIII) de què tenim constància a les illes.

L’únic terratrèmol del segle XX i l’únic que s’ha pogut enregistrar instrumentalment, és el que va afectar la Val d’Aran el 19 de novembre el 1923 amb una intensitat màxima de VIII. El terratrèmol va ser força catastròfic a la Val d’Aran i altres zones muntanyenques de Catalunya tot i estar molt despoblada en aquell moment.

• I en el futur?

Podem aplicar dues metodologies per intentar predir quan tornarà a haver un terratrèmol. Les dues metodologies parteixen de la repetició més o menys cíclica dels sismes.

La primera estimació de recurrència és considerant els Països Catalans com a una única unitat sismogènica. És a dir, només considerem cada quant hi ha un terratrèmol als Països Catalans.

Si fem la mitjana del temps entre terratrèmols obtenim un període de recurrència de 97 anys o 110 anys. Proposo dos valors segons si es considera el terratrèmol Queralbs conseqüència del d’Olot o no. Recordem que a part de la proximitat geogràfica entre els dos sismes, només van passar 9 mesos entre un i l’altre.
Amb aquest període de recurrència, podem extrapolar des de l’any del darrer terratrèmol. És a dir que el proper terratrèmol hauria de succeir entre el 2030 i el 2043.

La segona estimació de recurrència és fent la mitjana per zones.

A la zona alacantina, on hi ha un registre històric prou ampli, el període de recurrència dels grans terratrèmols és de 195 anys. Sobre aquesta estimació, si afegim 195 anys a l’any del darrer terratrèmol, obtenim que el proper sisme a la zona meridional del país serà el 2024.

Al Pirineu Occidental, tot i la manca de dades, els dos darrers terratrèmols van succeir amb un interval de 550 anys. L’estimació, i amb tota la cautela que vulgueu, ens permet suggerir que el proper gran terratrèmol serà el 2473.

Els casos de Mallorca o Olot-Queralbs no permeten fer càlcul per la manca de dades. Una estimació intuïtiva, més evident pel cas de Queralbs i Olot, ens dóna un període de recurrència superior a 500 anys per les dues àrees. Però recordem que és intuïtiu i que no podem saber si el període és de 500 anys, 600 anys, 1000 anys o 10.000 anys. En tot cas, les dades són moderadament interessants si tenim en compte que ja fa 580 anys des del terratrèmol més mortífer del nostre país. A Mallorca, com al Pirineu Occidental, podem estar més tranquils.

• Amb què em puc quedar d’aquest article?

Cada 100 anys aproximadament, un gran terratrèmol amb intensitat igual o superior a VIII sacseja els Països Catalans (veure la relació d’Intensitats i els danys).

Per zones, les comarques alacantines són les que més afectades estan per terratrèmols. Cada 195 anys de mitja, un sisme de gran intensitat mou aquesta zona. Però els terratrèmols més devastadors són els que afecten el nord. Més de la meitat de les víctimes (800 persones) de terratrèmols als Països Catalans van ser conseqüència del terratrèmol de Queralbs el 1428.

Segons les diferents aproximacions fetes a partir del registre històric presentat aquí, en pocs anys (desenes com a molt) els Països Catalans han de veure’s afectats per, com a mínim, un terratrèmol amb un intensitat igual o superior a VIII.

La zona amb més probabilitat de patir el proper gran terratrèmol és la que comprèn les comarques alacantines. No es pot descartar la possibilitat que hi hagi algun altre que afecti el Pirineu Oriental tot i que falten dades per confirmar-ho.

Continue Reading »