El Senyor de les Muntanyes

La meva lectura de la jornada d’ahir és positiva si penso en clau de país i a mig i llarg termini. Entenc que els militants d’Esquerra, que veuen llur opció com la força que ha de portar el país cap a la independència, estiguin amoïnats. Segur que s’han emportat un gran disgust amb els resultats d’ahir, com segur que també han fet la gent d’Iniciativa o d’Unitat per les Illes. Però si pensem en clau purament de país… s’ha de ser optimista i mirar més enllà! Segons les darreres enquestes, Catalunya està en un dels moments amb més suport a l’independentisme ( estatpropi.cat mostra al mapa com la cosa també avança a la resta dels Països Catalans). És a dir, existeix un espai polític independentista potencialment fort que cal ocupar abans de que s’autodissolgui en el desànim.

Perquè no Esquerra o PSM? perquè no es pot compatibilitzar amb el fet de governar!!

Veure entrades relacionades: Qui limita les CUP? (31/10/2006); Ereccions al Parlament (22/10/2006)

No em puc abstenir de comentar la jornada electoral.

Avui, abans que es coneguin els resultats electorals i abans que pugui fer qualsevol tipus de lectura del que ha esdevingut, vull justificar el meu vot en blanc.

Primer dir que el meu vot no tenia cap mena d’orgull de res. Diria que he votat amb vergonya, no tant del context polític que vivim com pels polítics venuts que tenim. Per tant el meu blanc ha estat un càstig a Esquerra i CiU per la seva política de partit enlloc de país.

He votat en Blanc perquè el resultat que surti avui m’és indiferent. Amb el règim democràtic espanyol, no tenim cap possibilitat de sobreeixir ni amb 10 diputats d’Esquerra i 15 de CiU ni amb 25 d’Esquerra. El sistema democràtic no ho permetria, però els partits que puc votar (els de la Província de Barcelona) tampoc no ho cercarien.

Tot i que jo ja tenia la decisió presa, fa ràbia que en Zapatero s’hagi tornat a beneficiar d’atemptats.