Archive for September, 2007

Sep 12 2007

Entrevista a Jaume Manel Oronich: «no més essent Estat es pot fer quelcom»

Jaume Manel Oronich i Miravet va néixer a Lleida el 11 d’agost de 1947, fa 16 anys que viu i treballa a Barcelona. Enginyer Tècnic Industrial, sempre ha treballat en la seva professió de Tècnic en projectes i direcció d’obres, direcció d’empreses a excepció dels períodes 1981 a 1987 Delegat de la Generalitat a Lleida, 1987 – 1989 Alcalde de Lleida. Diputat al Parlament de Catalunya dues legislatures. Avui en l’exercici lliure de la professió en empresa pròpia, sumat a la xarxa estatpropi.cat. militant de CDC des del 1980 fins avui. Impulsor del col·lectiu inicial “Nova Via, fòrum del poble per la independència. És impulsor del Blog Catalunya Nació a Vilaweb.

>Països Catalans o Catalunya?

Des d’un punt de vista sentimental i emocional, Països Catalans.
Des d’un punt de vista argumental, Països Catalans. Cal desmuntar també els arguments d’aquells que diuen que Catalunya mai ha estat independent. Cal informar de l’exemple de democràcia i llibertat que en el seu dia i temps va esser la Confederació Catalana Aragonesa.
Des d’un punt de vista Jurídic, Països Catalans.
Des d’un punt de vista Històric, Països Catalans.
Des de tot punt de vista Països Catalans.

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

No hi ha cap dubte. Tenir Estat propi, avui per avui, i em sembla que per molt de temps, esdevé la única estratègia vàlida per tal de poder gaudir de les eines necessàries per fer respectar els drets de la nostra nació arreu i per tal de poder disposar d’eines adients per a construir de nou la confederació dels Països Catalans.
Fins que res no canviï la força necessària la tenen els estats. Vegis Europa.
Va haver-hi un temps en el que semblava que sortien veus a Europa que defensaven, feblement això si, l’Europa dels Pobles, l’organització de les “regions” a Europa començà tímidament a ser una eina en aquest sentit. Algú ho va malbaratar incloent-hi dintre les organitzacions de municipis i províncies. Aquestes veus han callat i ara ni això, no més essent Estat es pot fer quelcom.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Si, el focus inicial pot començar per una part del territori, o per més d’una, i des d’aquesta força donar suport i treballar per a la seva extensió a altres territoris dels Països Catalans. El nucli inicial ha d’estar però connectat i coordinat d’antuvi alb els altres nuclis compromesos.
Que una part del territori, si no pot ser tot a l’hora, comenci i tingui èxit es molt important. No oblidant mai però que l’objectiu és Països Catalans.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

El concepte “comunitat autònoma” ja hem vist el que pot donar, un petita descentralització administrativa, vol dir “engany”i la paraula espanya em sona a expoli.
Avui més que mai, la Generalitat de Catalunya , la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes (no tant actualment) han esdevingut un dels principals enemics de Catalunya i el Països Catalans.
Et “concedeixen” un minso govern, en tot cas,descentralització administrativa i poqueta, ja tens responsabilitats del dia a dia, aquesta feina et te molt ocupat i molt criticat, i així tapen o amaguen els drets, sembla que l’argument de tenir d’explicar (per justificar una pretesa acció de govern) el fet de posar “totxos” tapa i ha tapat els drets. Ara en diuen Catalanisme social.
Volem autogovern,o millor govern propi, senzillament per que hi tenim dret i punt.
Independència i estat propi, el demes son romanços.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Podríem dir que es un error dels anomenats Pares de la Constitució.
Podríem dir que va ser un considerat èxit allò de ser “una nacionalitat”.
Be, tot ha donat de si el que sembla podria donar, i a algú li va semblar que allò era el començament, que tot aniria poc a poc progressant en favor nostre. L’experiència ha demostrat, però, que els espanyols, els dirigents polítics espanyols, han estat des de sempre caverna imperialista. Tot allò que soni “sota administració espanyola” ja hem vist que significa.
A aquests, els espanyols, tota “concessió” és això una concessió per la gràcia d’ells, cap dret estan disposats a respectar. Em sembla que parlar des de la perspectiva del condicionant “sota administració espanyola” suposa un condicionant que no ens podem ni permetre i perdre temps parlant-ne.
A més a més, els camis de Euskadi i els dels Països Catalans han estat el suficientment diferents com per des del mutu respecte, ajut i col·laboració quant calgui, cadascú ha de seguir el seu propi camí. De tota manera no podem rebutjar complicitats.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

Cap, o millor, molt poques, som una nació i ara per ara el que necessitem es un Estat Propi diferent de l’espanyol.
El propi concepte de “Comunidad Autónoma” ens perjudica àdhuc conceptualment.

> I quins inconvenients?

Tots els que l’experiència viscuda aquests darrers trenta anys ens ha ensenyat. Continuar essent una colònia sotmesa i amansida al servei dels seus amos i segrestadors.

>A qui li faries fer aquest qüestionari?
Al alcaldes i regidors nacionalistes catalans ( inclosos els no nacionalistes però si independentistes ?) de tots els Països Catalans.

> A qui li faries fer aquest qüestionari?

Entrevistes anteriors:

Referències internes:

Referències externes:

Les entrevistes són reproduïdes en aquest blog sense cap modificació per tal de mantenir l’essència intacta del que l’entrevistat volia transmetre. Com a autor del blog, no he de coincidir amb l’opinió de l’entrevistat però li agraeixo la seva bona predisposició a participar del debat.
Continue Reading »

Sphere: Related Content

Share This Post

One response so far

Sep 12 2007

Glamour Team sampling on board Roger Revelle (Indian Ocean)

Cinc vídeos del treball de recerca oceanogràfica a bord d’un vaixell d’Investigació. Oriolet!! t’ho has currat!


Continue Reading »

Sphere: Related Content

Share This Post

One response so far

Sep 07 2007

Entrevista a Josep Anton Vilalta: «La condició de nació sense estat és sempre provisional: o esdevenim estat o deixem de ser nació»

 Entrevista a Josep Anton Vilalta: «La condició de nació sense estat és sempre provisional: o esdevenim estat o deixem de ser nació»En Josep Anton Vilalta va nàixer a Cabanabona el 1967, però viu a Torà des del 1989. Actualment és regidor de l’Ajuntament de Torà i treballa en una empresa agroalimentària. En Josep Anton Vilalta està vinculat a l’Esquerra Independentista des de mitjans dels anys 80, però no va ser fins l’any 1987 quan va entrar a militar a l’MDT. És membre de la CUP de Torà des de la seva fundació el 1998 i membre del Secretariat Nacional de les CUP. És regidor a Torà des de 1999. En Vilalta té un blog titulat VILALTA que està adherit a la XBS i s’ha adherit a la campanya EstatPropi.Cat.

>Països Catalans o Catalunya?

Països Catalans; tot i que no veig malament que s’usi també Catalunya, especialment a nivell internacional, sempre i quan quedi clar que ens referim al conjunt de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Totalment. No només en sóc partidari sinó que crec que només si aconseguim un estat propi, entenent com a estat propi un estat independent, continuarem existint com a poble. La condició de nació sense estat és sempre provisional: o esdevenim estat o deixem de ser nació.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

L’objectiu ha de ser la independència de tot el país. Si argumentem que volem ser un estat perquè som una nació… quin sentit tindrien hipotètiques independències regionals? L’existència d’un major grau de consciència nacional en una determinada regió no pot ser excusa per a defensar una possible independència d’aquesta en solitari. Amb arguments d’aquest tipus, també es podria defensar la independència del Principat sense la regió metropolitana de Barcelona o, fins i tot, la independència de comarques on els nivells de consciència nacional és més elevada. Segur que un referèndum d’autodeterminació del Priorat tindria més possibilitats d’èxit que un d’àmbit autonòmic o un d’àmbit nacional! Però l’objectiu a de ser la independència de tot el país. Que després resulta que només s’aconsegueix una part d’aquest objectiu? D’una banda potser podríem dir que val més una part que res, però també cal recordar exemples d’altres països on això ha passat i on, per a la part que ha restat ocupada, les conseqüències han estat dramàtiques; quanta sang s’ha vessat a causa de l’ocupació britànica d’una petita part d’Irlanda?

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

Actualment no veig cap sentit a aquest plantejament. Crec que defensant propostes d’aquest tipus, suposant que algú ho defensés, es malmetrien esforços que haurien d’anar encaminats a lluitar per la independència. De fet, posat a imaginar escenaris improbables, crec que una hipotètica unificació dels Països Catalans sota domini espanyol en una única comunitat autònoma només podria donar-se com a contrapartida per part de l’Estat espanyol per a aturar un procés avançat d’independència.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Per dos motius: primer perquè els Països Catalans tenen un pes (territorial demogràfic, econòmic…) molt superior a Euskal Herria; això ja va reconèixer-ho l’aleshores president del govern espanyol Felipe González quan va dir que el veritable perill per al seu Estat no era el “terrorismo” basc sinó el “hecho diferencial catalán”. En segon lloc perquè, tant ara com en el moment de redactar-se la Constitució, el poble basc ha tingut una capacitat de fer-se respectar molt superior al poble català.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

És evident que si ens trobéssim en aquesta situació estaríem millor que en l’actualitat: d’una banda perquè es podrien fer polítiques nacionals en molts àmbits on actualment es fan polítiques antinacionals (des de la política lingüística a les infraestuctures viàries), però, sobretot, perquè arribar a aquest estadi, només hauria estat possible amb una majoria social conscient de que som un sol poble.

> I quins inconvenients?

Qualsevol projecte que pretengui fer-nos sentir més còmodes dins d’uns estats ocupants, ja sigui sota propostes federalistes, confederals, autonomies quasi-nacionals, té com a objectiu allunyar-nos del que ha de ser el nostre objectiu com a poble: que els Països Catalans esdevinguin plenament lliures, per a dotar-se sense cap ingerència externa –ni dels estats que actualment ens ocupen, ni de cap organisme imperialista supraestatal tipus UE, del model polític, econòmic, territorial… que democràticament escollim

> A qui li faries fer aquest qüestionari?

Com més gent, i més variada, el contestés millor. M’és més fàcil dir a qui no caldria fer-li fer; als que ja sabem que en pensen de tot plegat: Duran i Lleida, Montilla, Camps, Mas, Matas, els bufons del Boadella…

Entrevistes anteriors:

Referències internes:

Referències externes:

Les entrevistes són reproduïdes en aquest blog sense cap modificació per tal de mantenir l’essència intacta del que l’entrevistat volia transmetre. Com a autor del blog, no he de coincidir amb l’opinió de l’entrevistat però li agraeixo la seva bona predisposició a participar del debat.
Continue Reading »

Sphere: Related Content

Share This Post

3 responses so far

Sep 04 2007

Entrevista a Marc Vidal: «Crec que la independència factible a mig termini només podrà partir del territori conegut com a Principat»

592517 Entrevista a Marc Vidal:  «Crec que la independència factible a mig termini només podrà partir del territori conegut com a Principat»En Marc Vidal va néixer fa 36 anys a Vilalba Sasserra però viu entre Granollers i Madrid. És un dels blocaires més populars d’Internet en català, autor de www.marcvidal.cat amb el està al top 10k de Technorati i té més de 300.000 visualitzacions mensuals. No s’ha adherit a la Xarxa de Blocaires Sobiranistes tot i reconèixer el valor, per no ser amic d’aquest tipus de xarxes, diu. Ha estat càrrec polític de partit i institucional, directiu d’empresa i gestor públic. Com a directiu va produir campanyes i continguts per TF1, FRANCE 2 TV, RAI DUE.

Políticament va militar al PPC pel qual va ser regidor a Granollers els anys 1999. A més va ser membre del Consell Comarcal amb el Partit Popular el 1999 i el 1995, en les eleccions autonòmiques, estava a les llistes pel PP a la circumscripció de Barcelona. Va abandonar el PP per les diferències ideològiques i estratègiques amb els dirigents del partit que van esdevenir finalment massa grans. Actualment es defineix nacionalment com a català i socialment com a Socialdemòcrata de dretes acceptant la política social d’esquerres.

>Països Catalans o Catalunya?

Catalunya. És important que tots entenguem que la història permet recordar injustícies però també a malentendre el present. Òbviament com a fita, la realitat històrica dels Països Catalans és, poder, el millor dels escenaris futurs, però el pes de lo quotidià, el fragment que ens ocupa de la realitat és espessa i no permet jugar amb conceptes inassolibles. Vaig treballar molt de temps a València i és una societat que juga una altre lliga. Plantejar utopies és contraproduent de vegades. Sóc pragmàtic i crec que, perquè Catalunya sigui algun dia un estat dins d’Europa, plantejar-ho en termes de lirisme històric és un error. El pitjor es que a Catalunya i al Estat Espanyol, la mercadotècnia mana a la política pel que ja no vivim un enfrontament ideològic, ni tan sols moral.

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Em pregunto que vol dir un Estat Propi. La idea dels estats del segle XIX i XX ja no són factibles. Que significaria la independència al segle XXI? Per al meu entendre, el dia que Catalunya tingui una butaca amb bandereta i conseller d’exteriors a Brusel.les ja serem un Estat de ple dret. Fins això, la resta d’opcions em poden semblar voluntaristes. No sempre he pensat així, ni de lluny, però fa temps que veig com la gestió pública passa per sobre de la identitat i del lideratge que Catalunya necessita. M’agrada definir-me així: “sóc català, modèstia a part” però hi ha dies que se’m fa difícil fer-ho. Com jo, molts altres catalans han deixat de creure en la política catalana i en les possibilitats que a través d’ella puguem tenir més poder, més justícia econòmica i un paper rellevant en la política internacional. Pensem així els que crèiem factible que en un Estat modern, integrat a l’Europa de les nacions i dels pobles, on la representativitat i la realitat política i econòmica catalana fossin defensades per catalans, tot i ser espanyols de llei, era possible en un futur proper sense conflictes. La paret de color negre s’ha encarregat de fer-nos veure que érem idiotes.

El 2007, l’Estat va confiar a Catalunya 2.958 milions d’euros dels 21.340 que té destinat per a inversions en tot el territori nacional. Un 13,9% del total quan Catalunya representa el 18,8% del PIB d’Espanya. Tenint en compte que el 2008 l’increment rondarà el 8,1%, el total a inversions espanyoles seran més de 23.000 milions. Per donar compliment a l’Estatut, el muntant per al territori català haurà d’assolir els 4.337 milions, és a dir, un 46,6% més als que s’haurien de sumar 1.054 que no s’han invertit aquest any i que, a data d’avui, ja s’haurien d’haver rebut en compliment de l’Estatut vigent. Ara sabem que el govern espanyol fa trampes amb les xifres i ho tornarà a fer. Portem 30 anys foten calers per que la resta de l’Estat es modernitzi i a canvi rebem insults i incomprensió. Ja n’hi ha prou. No complir amb una llei orgànica que és de justícia amb Catalunya engreixa les files dels que defensen la segregació definitiva. Poder jo sóc un d’aquests que a la pregunta en un referèndum: “vol que Catalunya sigui independent?” acabaria votant positivament. Aquells que no tinguin clar si són o no independentistes, que pensin que votarien en una hipotètica consulta per l’autodeterminació.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Crec que la independència factible a mig termini només podrà partir del territori conegut com a Principat. La resta és una quimera que es nodreix de la història exclusivament i deixa de banda altres factors molt importants i determinants avui en dia.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

El fet de suposar que una autonomia sota el poder i estratègia espanyola ens seria beneficiós per a tots els Països catalans és una equivocació. No em tingut prou? No sabem com les gasten respecte al catalanisme i els catalans a l’Estat? Imaginem com seria aquest front espanyol davant d’una entitat supraterritorial. A més, no resoldria el tema de la Catalunya Nord. Crec molt poc Intel·ligent creure que arreu dels Països Catalans tothom treballaria per la independència. Poder el resultat seria contrari al esperat.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Per què Euskal Herria tenia dues coses que nosaltres no teníem quan els pares de la Constitución varen regirar les cloaques: un primer fet parla de polítics disposats a defensar una realitat interterritorial basc que ni en temps republicans va deixar de ser un factor social i identitari destacat. El segon factor millor ni l’anomenem.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

No li veig cap

> I quins inconvenients?

Segurament el resultat seria contrari al buscat. L’Estat Espanyol no permetria una gestió de competències a un interterritori gegantí social i econòmic i la dependència de Madrid podria ser encara més remarcada. Aquest fet, i un sistema dissenyat a l’efecte, podrien portar l’aniquilació lenta de la pròpia identitat. Cal tenir clar que hi ha territoris que no estan sociològicament per aquesta solució i la democràcia ha de ser un precepte innegociable. Les tensions serien de difícil digestió a la pròpia seu de la Comunitat.

> T’has sumat a la Campanya EstatPropi.Cat?

No perquè em costa entendre aquestes campanyes unidireccionals. Poder aquest no és el cas, però costa matisar el teu propi pensament quan estàs dins d’un col·lectiu que defensa un projecte polític o un ideari molt concret. M’ha passat altres vegades i ara intento no pertànyer a gaires llistes. Respecto enormement la Campanya i els seus membres i crec que la seva tasca és fonamental. Jo faig feina per un altre camí, molt més estret i, poder, molt més llarg i inútil. Jo observo i escric. Parlo i participo en actes i conferències. Faig com els que vigilen als espectadors als camps de futbol. Al límit del terreny de joc solen haver-hi uns individus amb armilles taronges reflectants que se situen mirant al públic i d’esquena al partit. Hi són per motius de seguretat, però alhora van deduint el resultat de l’encontre i el que a la seva esquena succeeix segons les cares i gestos del públic. No veuen directament el partit, sinó que ho interpreten segons la projecció del mateix en les cares dels afeccionats. De vegades em sento com un d’ells. Em dedico tot el dia a observar els altres, les seves reaccions i els seus gests. Em situo d’esquena al terreny de joc on la comtessa política se succeeix sense descans i jo miro cap al públic. De vegades, quan els gests i les cares denoten que està passant quelcom d’excepcional, un calfred recorre la meva espina dorsal i tinc la temptació de girar-me i fer un cop d’ull en directe a l’escenari polític. De vegades hi són els actors d’aquestes xarxes i campanyes i me’n alegro.

> A qui li faries fer aquest qüestionari?

Si fos possible a un senyor que governa amb un estil sicilià, que calla i que no explica, que diu que fa coses que no es poden explicar i que diu que Catalunya no necessita recordar obsessivament la seva marcada identitat nacional. Si acceptés l’entrevista li faria a un indigent intel·lectual que presideix d’una manera mediocre i gris la Generalitat de tots el catalans. Com això és materialment impossible, donaré dos noms cabdals a la blogosfera política catalana i que de ben segur ens donaran respostes de contingut. Parlo del Carles Puigdemont i del Saül Gordillo.

Entrevistes anteriors:

Referències internes:

Referències externes:

Les entrevistes són reproduïdes en aquest blog sense cap modificació per tal de mantenir l’essència intacta del que l’entrevistat volia transmetre. Com a autor del blog, no he de coincidir amb l’opinió de l’entrevistat però li agraeixo la seva bona predisposició a participar del debat.
Continue Reading »

Sphere: Related Content

Share This Post

One response so far

Sep 01 2007

Entrevista a Bernat Joan: «la independència dels Països Catalans constituïria una sotragada més gran [per Espanya] que no la d’Euskadi»

Foto obtinguda a e-CriteriEn Bernat Joan va néixer el 22 de febrer de 1960 a Sant Joan de les Salines a l’illa d’Eivissa. És doctor en filologia catalana, i Catedràtic a la Universitat de les Illes Balears. Com a escriptor, ha publicat 29 crítiques literàries o assajos, el darrer dels quals és «Montenegro: nou estat d’Europa. I Catalunya…?» Barcelona: La Busca, 2006.. A més ha escrit 15 obres de teatre (la darrera és «Antropofàgia». Pollença: El Gall, 2005.), algunes novel·les, obres de narrativa i narrativa infantil. A nivell polític va ser candidat al Senat per Eivissa i Formentera per Esquerra el 1993 i candidat al Consell i al Parlament en les eleccions autonòmiques celebrades l’any 1995. Va ser president provisional del Consell Nacional d’ERC i és president d’ERC-Balears i Pitiüses i membre del Comitè Executiu del partit. És eurodiputat per l’Aliança Lliure Europea. Actualment té dos blogs, un a Esquerra (blocs.esquerra.cat/joan) i l’altre a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) (www.escriptors.cat/autors/bjmari/index.php) i com diu pròximament els adherirà a la Xarxa de Blocaires Sobiranistes (www.xbs.cat). Afirma que «Assortadament per a nosaltres i per al nostre país – per als nostres països – el sobiranisme és més fort a la xarxa que no en el conjunt de la societat». Es considera part del moviment per un Estat Propi tot i que encara no s’ha adherit a www.estatpropi.cat.

> Països Catalans o Illes Balears?
Països Catalans i Illes Balears. Els Països Catalans ens haurem d’organitzar, en el futur, com a estat federal, format per diferents països: les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra (si ho volent)…

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?
Per descomptat; la major part de la meua activitat professional, cívica i política va en la línia de treballar per construir un estat propi per al nostre poble. Els pobles lliures s’articulen en forma d’estats, encara que avui dia el concepte de sobirania sigui més diluït que no fa uns anys. Així i tot, a la Unió Europea només hi són sense interferències, com a la comunitat internacional en general, els pobles que compten amb un estat propi.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?
Entenc que la independència ha de ser per al conjunt dels Països Catalans, però ho ha de ser per voluntat de totes les parts que integren la nostra nació. Hem d’aconseguir una majoria social pertot arreu, tot i que és evident que a hores d’ara hi és més prop Catalunya que no la resta de la nació. Malgrat tot, sóc ben conscients dels problemes que genera el fet de deixar parts despenjades, quan es produeix un procés d’emancipació nacional.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?
A mi em semblaria perfecte. Però no crec que a hores d’ara es donin les condicions, ni al País Valencià, ni tan sols a les illes Balears. Consider que, institucionalment, podem treballar en l’assentament de cooperació i fins i tot d’institucions comunes, com ara l’Institut Ramon Llull. És una manera de fer camí cap a la unitat. Al País Valencià, s’haurà de treballar per fer-hi un acostament cada vegada més ferm, tot tenint en compte les condicions específiques d’aquesta part de la nostra nació. La unitat, en qualsevol cas, a nivell de model, afavoreix el procés sobiranista. Però crec que és gairebé tan difícil, a hores d’ara, la pròpia independència com la mateixa unitat. Són dos processos paral.lels que s’han d’anar alimentant mútuament.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?
La constitució espanyola estableix la possibilitat de federar Navarra i Euskadi i, en canvi, la impossibilitat de federar d’altres comunitats “autònomes” (llegeixi’s Països Catalans). La raó fonamental és que uns Països Catalans units serien molt més problemàtics per a l’Estat espanyol que no una Euskal Herria unida. De la mateixa manera que la independència dels Països Catalans constituïria una sotragada més gran que no la d’Euskadi.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?
N’hi hauria molts : l’avantatge de la unitat (i, consegüentment, de la unitat d’acció) ; la consciència de poble unit ; el fet que les estructures polítiques generen també estructures mentals entre la població ; les possibilitats d’avançar en el camí de la sobirania ; l’autocentrament de la nostra gent…

> I quins inconvenients?
Les contrapartides serien totes avantatjoses, vull entendre. Ara bé, si us referiu a desavantatges, no n’hi veig cap, si ho arribam a aconseguir. Allò que veig són moltes dificultats en el camí, perquè existeix una potent maquinària (o diverses) que treballa per impedir la unitat dels Països Catalans. Nosaltres hem de ser capaços de posar, així mateix, en marxa mecanismes que ens portin cap a la unitat.

> A qui li faries fer aquest qüestionari?
(en blanc)

Entrevistes anteriors:

Referències internes:

Referències externes:

Les entrevistes són reproduïdes en aquest blog sense cap modificació per tal de mantenir l’essència intacta del que l’entrevistat volia transmetre. Com a autor del blog, no he de coincidir amb l’opinió de l’entrevistat però li agraeixo la seva bona predisposició a participar del debat.

Continue Reading »

Sphere: Related Content

Share This Post

No responses yet

« Prev