El Senyor de les Muntanyes

Des del cim de l’Aizkorri vam veure passar en Kílian Jornet i la resta de catalans que estaven competint en la darrera cursa de la Copa de Món de Curses de Muntanya. El català de la selecció de la FEEC amb 19 anys ha guanyat les 4 proves que ha fet aquest any a la copa del Món i ha quedat campió. Campió del Món.

Però la prova era duríssima i no va ser fàcil que en Kílian guanyés. De fet va quedar a només 6 segons de l’espanyol Raul García que s’ha de conformar amb la segona posició a Zegama i també a la competició mundial. En Tòfol Castanyer, de Mallorca, va quedar-se tercer del campionat mundial després d’haver arribat 5è a Zegama. Però la competició catalana va ser més que espectacular ja què en Jessed Hernández va quedar 6è a la cursa i 5è al campionat del món. Per tant, en la categoria d’homes, 3 dels 5 primers van ser catalans. Cal destacar el paper a la competició mundial del principatí Agustí Roc i l’Andorrà Eduard Barceló que van quedar 7è i 10è del món malgrat només haver disputat 4 de les curses. En la categoria de dones, 3 de les 5 primeres eren catalanes ja què l’Stephanie Jimenez d’Andorra va quedar 3a i l’Anna Serra de Lleida va quedar 4a a Zegama. En el total de la competició l’Stephanie va quedar 3a, l’anna serra 4a i la Mònica Ardid (8a a Zegama) 5a. Per equips, la selecció catalana de la FEEC va quedar primera seguida de lluny de la Basca. L’Andorrana al final no va poder superar el Runnig Team i es va quedar a només 6 punts de la tercera plaça malgrat l’excel·lent posició a Zegama. (Veure la classificació final)

Des del punt de vista més subjectiu, només puc dir que va ser emocionant veure passar pel cim de l’Aizkorri els corredors, especialment els catalans i catalanes que participaven en aquesta competició. Al cim, a 22,5km de la sortida i a 1500 metres d’alçada, en Kílian va passar pel cim en solitari amb una cara de patiment digna dels guerrers més lluitadors. A pocs segons l’espanyol Raul García de Segòvia el seguia amb més empenta, però com es va veure a Zegama, no amb l’empenta suficient. Va ser espectacular veure el cim ple a vessar d’aficionats que van pujar l’hora i mitja per veure la cursa des del cim. Però em consta que la resta del recorregut també tenia moltíssima gent veient la competició. Al cim, Temps d’Aventura em va fer una mini entrevista que suposo que sortirà el proper dijous pel Canal 33!

Si voleu veure més fotografies podeu visitar el flickr

Trackback URI | Comments RSS