El Senyor de les Muntanyes

En Marc Vidal va néixer fa 36 anys a Vilalba Sasserra però viu entre Granollers i Madrid. És un dels blocaires més populars d’Internet en català, autor de www.marcvidal.cat amb el està al top 10k de Technorati i té més de 300.000 visualitzacions mensuals. No s’ha adherit a la Xarxa de Blocaires Sobiranistes tot i reconèixer el valor, per no ser amic d’aquest tipus de xarxes, diu. Ha estat càrrec polític de partit i institucional, directiu d’empresa i gestor públic. Com a directiu va produir campanyes i continguts per TF1, FRANCE 2 TV, RAI DUE.

Políticament va militar al PPC pel qual va ser regidor a Granollers els anys 1999. A més va ser membre del Consell Comarcal amb el Partit Popular el 1999 i el 1995, en les eleccions autonòmiques, estava a les llistes pel PP a la circumscripció de Barcelona. Va abandonar el PP per les diferències ideològiques i estratègiques amb els dirigents del partit que van esdevenir finalment massa grans. Actualment es defineix nacionalment com a català i socialment com a Socialdemòcrata de dretes acceptant la política social d’esquerres.

>Països Catalans o Catalunya?

Catalunya. És important que tots entenguem que la història permet recordar injustícies però també a malentendre el present. Òbviament com a fita, la realitat històrica dels Països Catalans és, poder, el millor dels escenaris futurs, però el pes de lo quotidià, el fragment que ens ocupa de la realitat és espessa i no permet jugar amb conceptes inassolibles. Vaig treballar molt de temps a València i és una societat que juga una altre lliga. Plantejar utopies és contraproduent de vegades. Sóc pragmàtic i crec que, perquè Catalunya sigui algun dia un estat dins d’Europa, plantejar-ho en termes de lirisme històric és un error. El pitjor es que a Catalunya i al Estat Espanyol, la mercadotècnia mana a la política pel que ja no vivim un enfrontament ideològic, ni tan sols moral.

> Ets favorable a crear un Estat propi per al Poble Català?

Em pregunto que vol dir un Estat Propi. La idea dels estats del segle XIX i XX ja no són factibles. Que significaria la independència al segle XXI? Per al meu entendre, el dia que Catalunya tingui una butaca amb bandereta i conseller d’exteriors a Brusel.les ja serem un Estat de ple dret. Fins això, la resta d’opcions em poden semblar voluntaristes. No sempre he pensat així, ni de lluny, però fa temps que veig com la gestió pública passa per sobre de la identitat i del lideratge que Catalunya necessita. M’agrada definir-me així: “sóc català, modèstia a part” però hi ha dies que se’m fa difícil fer-ho. Com jo, molts altres catalans han deixat de creure en la política catalana i en les possibilitats que a través d’ella puguem tenir més poder, més justícia econòmica i un paper rellevant en la política internacional. Pensem així els que crèiem factible que en un Estat modern, integrat a l’Europa de les nacions i dels pobles, on la representativitat i la realitat política i econòmica catalana fossin defensades per catalans, tot i ser espanyols de llei, era possible en un futur proper sense conflictes. La paret de color negre s’ha encarregat de fer-nos veure que érem idiotes.

El 2007, l’Estat va confiar a Catalunya 2.958 milions d’euros dels 21.340 que té destinat per a inversions en tot el territori nacional. Un 13,9% del total quan Catalunya representa el 18,8% del PIB d’Espanya. Tenint en compte que el 2008 l’increment rondarà el 8,1%, el total a inversions espanyoles seran més de 23.000 milions. Per donar compliment a l’Estatut, el muntant per al territori català haurà d’assolir els 4.337 milions, és a dir, un 46,6% més als que s’haurien de sumar 1.054 que no s’han invertit aquest any i que, a data d’avui, ja s’haurien d’haver rebut en compliment de l’Estatut vigent. Ara sabem que el govern espanyol fa trampes amb les xifres i ho tornarà a fer. Portem 30 anys foten calers per que la resta de l’Estat es modernitzi i a canvi rebem insults i incomprensió. Ja n’hi ha prou. No complir amb una llei orgànica que és de justícia amb Catalunya engreixa les files dels que defensen la segregació definitiva. Poder jo sóc un d’aquests que a la pregunta en un referèndum: “vol que Catalunya sigui independent?” acabaria votant positivament. Aquells que no tinguin clar si són o no independentistes, que pensin que votarien en una hipotètica consulta per l’autodeterminació.

> També hi series favorable si la independència fos només per a alguna part del territori?

Crec que la independència factible a mig termini només podrà partir del territori conegut com a Principat. La resta és una quimera que es nodreix de la història exclusivament i deixa de banda altres factors molt importants i determinants avui en dia.

> Què opines de crear una Comunitat Autònoma dels territoris dels Països Catalans que estan sota administració espanyola?

El fet de suposar que una autonomia sota el poder i estratègia espanyola ens seria beneficiós per a tots els Països catalans és una equivocació. No em tingut prou? No sabem com les gasten respecte al catalanisme i els catalans a l’Estat? Imaginem com seria aquest front espanyol davant d’una entitat supraterritorial. A més, no resoldria el tema de la Catalunya Nord. Crec molt poc Intel·ligent creure que arreu dels Països Catalans tothom treballaria per la independència. Poder el resultat seria contrari al esperat.

> Per què creus que Euskal Herria sí que pot federar les dues comunitats autònomes que té sota administració espanyola i en canvi els Països Catalans ho tenen vetat?

Per què Euskal Herria tenia dues coses que nosaltres no teníem quan els pares de la Constitución varen regirar les cloaques: un primer fet parla de polítics disposats a defensar una realitat interterritorial basc que ni en temps republicans va deixar de ser un factor social i identitari destacat. El segon factor millor ni l’anomenem.

> Quins avantatges destacaries de tenir una Comunitat Autònoma Sud-Catalana?

No li veig cap

> I quins inconvenients?

Segurament el resultat seria contrari al buscat. L’Estat Espanyol no permetria una gestió de competències a un interterritori gegantí social i econòmic i la dependència de Madrid podria ser encara més remarcada. Aquest fet, i un sistema dissenyat a l’efecte, podrien portar l’aniquilació lenta de la pròpia identitat. Cal tenir clar que hi ha territoris que no estan sociològicament per aquesta solució i la democràcia ha de ser un precepte innegociable. Les tensions serien de difícil digestió a la pròpia seu de la Comunitat.

> T’has sumat a la Campanya EstatPropi.Cat?

No perquè em costa entendre aquestes campanyes unidireccionals. Poder aquest no és el cas, però costa matisar el teu propi pensament quan estàs dins d’un col·lectiu que defensa un projecte polític o un ideari molt concret. M’ha passat altres vegades i ara intento no pertànyer a gaires llistes. Respecto enormement la Campanya i els seus membres i crec que la seva tasca és fonamental. Jo faig feina per un altre camí, molt més estret i, poder, molt més llarg i inútil. Jo observo i escric. Parlo i participo en actes i conferències. Faig com els que vigilen als espectadors als camps de futbol. Al límit del terreny de joc solen haver-hi uns individus amb armilles taronges reflectants que se situen mirant al públic i d’esquena al partit. Hi són per motius de seguretat, però alhora van deduint el resultat de l’encontre i el que a la seva esquena succeeix segons les cares i gestos del públic. No veuen directament el partit, sinó que ho interpreten segons la projecció del mateix en les cares dels afeccionats. De vegades em sento com un d’ells. Em dedico tot el dia a observar els altres, les seves reaccions i els seus gests. Em situo d’esquena al terreny de joc on la comtessa política se succeeix sense descans i jo miro cap al públic. De vegades, quan els gests i les cares denoten que està passant quelcom d’excepcional, un calfred recorre la meva espina dorsal i tinc la temptació de girar-me i fer un cop d’ull en directe a l’escenari polític. De vegades hi són els actors d’aquestes xarxes i campanyes i me’n alegro.

> A qui li faries fer aquest qüestionari?

Si fos possible a un senyor que governa amb un estil sicilià, que calla i que no explica, que diu que fa coses que no es poden explicar i que diu que Catalunya no necessita recordar obsessivament la seva marcada identitat nacional. Si acceptés l’entrevista li faria a un indigent intel·lectual que presideix d’una manera mediocre i gris la Generalitat de tots el catalans. Com això és materialment impossible, donaré dos noms cabdals a la blogosfera política catalana i que de ben segur ens donaran respostes de contingut. Parlo del Carles Puigdemont i del Saül Gordillo.

Entrevistes anteriors:

• Entrevista a Víctor Alexandre: «El poble català no té cap possibilitat de sobreviure en un Estat que no sigui el seu»
• Entrevista a Toni Hermoso: «Crec que és necessari treballar de forma paral·lela al marc espanyol (i francès)»
• Entrevista a Bernat Joan: «la independència dels Països Catalans constituïra una sotragada més gran [per Espanya] que no la d’Euskadi»

Referències internes:

• «Comunitat Autònoma Sud-Catalana: una fita o un pas en fals?»
• «Una solució provisional: Comunitat Autònoma dels Països Catalans Sud»

Referències externes:

• Fòrum de Neopàtria
• Racó Català> Fil: Cal una única comunitat autònoma enlloc de tres?

Les entrevistes són reproduïdes en aquest blog sense cap modificació per tal de mantenir l’essència intacta del que l’entrevistat volia transmetre. Com a autor del blog, no he de coincidir amb l’opinió de l’entrevistat però li agraeixo la seva bona predisposició a participar del debat.

Trackback URI | Comments RSS