El Senyor de les Muntanyes

Sóc d’un poble on lamentablement han mort dos ocupes el darrer any i mig per culpa de la droga dura (aquella que mata). A més sóc una persona que per les meves circumstàncies personals llogo un lloc on viure. És la meva decisió. Tanmateix crec en la ocupació com a eina per lluitar contra l’especulació. Crec en la ocupació tot i que crec que els esquàters han de fer un esfç per rentar-se la imatge.. ja que sovint els llocs ocupats han esdevingut centres de drogodependents.
Vivim en un país on la gent estalvia (especula) comprant pisos enlloc d’emprar la borsa. Tothom és miniespeculador i qui no ho és, deu ser perquè no pot. La borsa tot i que no m’agrada com està estructurada, sembla un lloc força més adient per especular que comprar habitatges a tort i a dret. El que em sembla molt fort és que els habitatges que es compren per estalviar (especular) restaran la majoria de vegades buits. I companyes/s!!! això si que és un problema. Tal i com va sortir publicat als mitjans de comunicació fa uns anys, Barcelona té 30.000 pisos buits distribuïts per tota la ciutat. A Mataró se’n van comptar entre 2000 i 3000. Suposo que aquest fet no és exclusiu d’aquests dos municipis i que la resta de poblacions tenen el mateix problema però no publiquen res. Si algú disposa del número de pisos buits o cases buides a les seves poblacions, estaria bé que ho fes públic, aquest blog està obert a aquest tipus de contribucions (de tot tipus de fet). Jo faré el mateix al Masnou.
Però la meva pregunta és què passaria si s’habilitessin (encara que fos pel lloguer) els pisos buits distribuïts arreu dels Països Catalans? I la resposta és evident ja que la baixada de preus seria notòria. Com que ningú està disposat a moure fitxa, els esquàters fan un feina la mar de necessària. Ocupar el que no es fa ús, quin problema hi ha? Si algú hi troba problemes és perquè és un especulador o un amargat. Si les cases i pisos buits estiguessin ocupats, moltes persones tindríem accés a l’habitatge. El problema dels esquàters és que estan centrats principalment en els casals socials autofinançats. Si entre totes i tots ampliem la tasca esquàter a la resta de pisos buits la situació es normalitzaria. Vull dir que la ocupació de 30.000 pisos buits a Barcelona desequilibra d’alguna manera el mercat especulador i especulatiu que ens envolta.
Una altra cosa a debatre són les torres i les cases que són funcionals 2 o 3 mesos l’any (casos certament optimistes). Jo ho veig clar. Tal i com va començar ahir a passar a Cadaqués amb el Club Méditeranée, les altres cases han de deixar pas a espais verds, o marrons o del color que sigui però sense urbanitzar. Si els britànics o alemanys volen comprar cases a preus de saldo (en comparació als seus sous) que es busquin terrenys fora de ca nostra. La solució és molt fàcil i és que ja som molts qui estem farts de que se’ns rifin.

Ja porta molt de temps anunciat en aquest blog però ja ho tenim aquí. El diumenge a les 11 del matí faig una xerrada divulgativa a Benifaió (Ribera Alta) sobre el canvi climàtic i sobre els grans terratrèmols i tsunamis. La xerrada està intitulada “Canvis climàtics i terratrémols durant el darrer cicle glacial al sud-oest de la península Ibèrica”.
Potser us sembla que no té res a veure el canvi climàtic i els terratrèmols, però la informació de que parteixo és de testimonis del marge Sud de Portugal. En aquests testimonis de sediment treballem els terratrèmols però també identifiquem canvis climàtics. Des del punt de vista de terratrèmols parlaré de com s’investiga a partir del registre marí profund els terratrèmols que hi ha hagut al Sud Oest de la Península Ibèrica. Des del punt de vista de canvi climàtic, faré uns explicació dels grans esdeveniments climàtics que hi ha hagut els darrers 100.000 anys a l’Atlàntic nord. En acabar hi haurà debat per comparar les dades climàtiques del passat i comentar que és el que pot passar en el futur. Si voleu anar a la xerrada, podeu mirar la pàgina web del centre per veure el mapa així com el telèfon per a reservar el dinar en el cas que us volgueu quedar a menjar.

www.lapeira.org

Sé que aquesta qüestió ha estat llargament debatuda. Sóc conscient que l’única manera d’enfortir el terme Països Catalans és emprant-lo desvergonyidament. Però permeteu-me dir algunes coses al respecte per tal d’argumentar la posició:

1- El terme Catalunya clàssic, la Catalunya Gran, aquella que va des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha quedat massa castigat per l’ús autonomista de la regió espanyola catalana. Si emprem Catalunya, d’ara en endavant ens estem referint a la Catalunya autonòmica, la Catalunya del Pujol i de l’Espardenya. Catalunya ha estat, i per mèrits propis, associada a la comunitat autònoma burgesa tan mal vista a l’estranger. Si parlem de Catalunya estem parlant d’una regió d’Espanya esquarterada, dissolta, vençuda i saquejada.

2- Per solucionar el problema de tenir un país amb un nom gastat, hi ha opcions diferents. Per exemple parlar sense al·lusions a un territori sempre té avantatges. Em refereixo a què si parlem de poble català o nació catalana o ciutadans/es catalans/es o simplement catalans/es ens estem allunyant del problema que ens ha portat a discussions ferotges els darrers anys. Per ser català no cal haver nascut al Principat de Catalunya (Catalunya Nord inclosa), per ser català és necessari sentir-s’hi i prou. Si parlem de Poble català tothom ho entén és el poble que compateix una cultura, una llengua i una història. Per exemple, els socarrats comparteixen llengua amb els lleidatans, de la mateixa manera que comparteixen l’any en que van ser vençuts pels Borbons espanyols, a més cap dels dos no pertanyien a la Catalunya Vella. Valencians i Lleidatans tenen a més la mateixa parla.

3- Si ens veiem forçats a emprar un nom que designi al país, la terra que ens dóna de menjar, el territori per caminar, hem de triar bé. Si el nom “poble català” no serveix, cal escollir de manera de no arraconar-nos per les errades de la història. Es va proposar el terme Països Catalans. Tot i que no estic gaire segur si és el millor, crec que té certa acceptació i tothom l’entén quan s’empra. És un nom que dóna frescor i empenta.

4- Un altre problema d’un país que aspira a ser independent és la internacionalització del nom. Els Països Catalans tenen una mala traducció però Unió Europea o Estats Units d’Amèrica no són gaire millors així que potser tampoc serà un problema. En tot cas sempre es podria fer una adaptació fonètica a l’Anglès que llegirien alguna cosa semblant a [pe'isosc'atalans] de manera que no caldria abandonar el nom Països Catalans. Els francesos segur que farien la seva traducció i emprarien el mot Francès així que per aquest costat no hem de patir.

5- Des del punt de vista d’internacionalització del nom propi “The Catalan Countries” tenim diverses possibilitats. Una opció és viatjar tots els catalans com a catalans de The Catalan Countries. És una opció molt vàlida i que cal treballar. Des de la meva experiència us dic que és molt enriquidora. Una altra opció és fer un consorci per la internacionalització turística dels Països Catalans amb fons dels governs autonòmics, departamentals i d’Andorra. També es podria fer pagar als hotels que vulguin fer publicitat dels seus negocis. Una altra opció és fer una campanya de suport internacional a la causa catalana. Però potser, i tal i com estem, necessitem totes juntes per poder millorar alguna cosa.

Més enllà d’això hi ha símbols autonòmics que caldria començar a reemplaçar!!

De la tradició oral del Masnou, m’ha arribat aquesta frase que li deien els veïns del poble quan agafaven el tren cap a Barcelona a un senyor que regava la NII per a que no s’alcés pols.. suposo que aquell home es deia Sensat.

“Vos que us dieu Sensat
i regueu la carretera
des d’avui quedeu nombrat
el marqués de la Manguera”

El dia 31 de gener és la data crítica. Finalment i després de 6 mesos des que es va començar el procés d’adjudicació dels pisos de protección oficial de lloguer al Masnou, la data del sorteig està fixada. Tot el seguit de despropòsits que han anat sorgint i han fet l’espera francament llarga han acabat.
Ara només queda que el 31 de gener tinguem sort. Ara ja depén de l’atzar..
De les 124 sol·licituds acceptades definitivament, només 18 obtindran recompensa. La web de l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou segueix endarrerida i no anuncia al seu web la publicació dels llistats definitius del sorteig…

Vegeu el llistat definitiu dels acceptats:
http://www.adigsa.org/documents/llistes_definitives_jordana.pdf

Web de l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou
http://www.elmasnou.net/ambit.php?id=37

Web d’ADIGSA
www.adigsa.org

Notícies relacionades en aquest blog
Esperant els pisos protecció de lloguer al Masnou ens podem florir
Llistat provisional d’admesos i exclosos pel concurs de pisos de protecció