Jan 17 2007
Canvi Climà tic? SÃ, però no tant
Estic cansat de veure la televisió i comprovar com ens mengen el coco els mitjans de comunicació quan parlen del clima i del canvi climà tic. Com sabeu els que em coneixeu i qui segueix aquest blog, sóc geòleg marà que treballa amb testimonis de sediment obtinguts del fons de l’oceà al sud oest de Portugal. Tot i que jo estudio principalment el registre de terratrèmols, el sediment que investigo ha recollit les variacions climà tiques dels darrers milers d’anys. Com que la meva formació m’ho permet, vull aportar algun punt de vista al discurs que dia sà i dia també van apareixent a la televisió.
Si la pregunta és si el clima canvia, us dic que sÃ. El clima canvia, però de fet ha canviat durant tota la història de la Terra. Si em pregunteu si hi ha un escalfament, us dic que també, ja que el darrer segle la temperatura mitja global ha pujat 0,5ºC i de fet la temperatura mitja global és la temperatura superior en els darrers 10.000 anys (Holocè). Però jo vull parlar de canvi climà tic. El canvi climà tic que és la variació climà tica deguda a l’activitat de l’home, existeix. El canvi climà tic en tot cas no és l’única causa que fa que hi hagi un escalfament global. Que aquest any fins al moment ens hagi donat un hivern cà lid, no vol dir que l’any que ve serà igual o pitjor. Les coses no van aixÃ. Que no ens enganyin. La variabilitat climà tica depén de moltes coses i per tant l’activitat humana no és l’única causa en l’actualitat. Això no vol dir que ens hem de deixar de preocupar, per què la situació és delicada. Però no ens podem preocupar ni més ni menys que l’any passat.
A la xerrada de l’altre dia sobre el canvi climà tic a la Peira, a Benifaió (Ribera Alta) vam comentar la varibilitat climà tica en els darrers 120.000 anys, quan la humanitat no influenciava en el clima. D’aquesta manera la gent va agafar consciència de la var¡abilitat natural. En el debat final, la quarantena de persones que hi erem vam xerrar durant una hora sobre l’impacte humà . La conclusió que vam treure el passat diumenge fora que el nivell d’alarma social no pot disminuir, però no ens podem deixar impressionar per uns mitjans de comunicació amb masses interessos i amb una tendència natural a exagerar. L’experiència personal va ser molt enriquidora, i espero que ho fos també per la resta de persones que allà van estar. Des d’aquà els vull donar les grà cies per l’esforç fet, arribant-s’hi des de molts racons dels Països Catalans (Lleida, Mallorca, Barcelona, Alacant, el Masnou,…) fins la Ribera del Xúquer.
Sphere: Related Content
Hola Alexis, he arribat al teu blog des d’un enllaç que has deixat a la web dels impresentables de l’e-noticies.
I què creus que hi ha darrere d’aquest sobtat alarmisme?
jo començo a sospitar que darrere d’això hi ha les nuclears, que seran les grans beneficiades si es decideix reduir seriosament les emissions de C02.
Bé, no sé. Potser sóc malpensat, però “tan consens ja fa pudor”, com deia una cançó dels Brams.
Salut!
És cert! els d’e-notÃcies són uns impresentables.
Com és possible que es tituli una notÃcia de la següent manera? “Pirena s’anul·la pel canvi climà tic”
És molt lamentable que hi hagi aquest tipus de periodistes però sobretot de mitjans.
Sobre la reflexió que fas.. em sembla molt interessant i és quelcom que haurem d’anar seguint entre tots. Però no crec que calgui arribar tant lluny de moment. Hi ha altres coses que per elles soles expliquen el que etem vivint. Com vaig presentar a la xerrada de Benifaió, hi ha molts interessos a curt termini per part de tots els implicats. Els periodistes els primers! Els mitjans d’informació, volen vendre i sotmeten la rigorositat a la venda del seu diari o a l’audiència. Per tant ells es preocupen pel que passa un dia sense preocupar-se de la reigorositat, del sentiment de la gent i sense tenir en compte l’opinió dels cientÃfics. Per una altra banda estan els polÃtics que tenen la seva preocupació en la comptessa electoral pròxima. Aquests pensen a 4 anys vista com a molt.
I a un altre nivell estem els cientÃfics i ecologistes que necessitem de cert alarmisme per tal de poder rebre més recursos econòmics. Com més alarmisme més recursos. Aquà ens hem de fer un mea culpa .
I, de fons tenim un problema que no pensem però que ens impregna moltÃssim. Com afecta la dinà mica nord americana en les nostres vides?
Als EUA tenen una visió social del canvi climà tic molt diferent d’Europa. Allà més de la meitat de la població no creu (com si de fe es tractés) en el canvi climà tic. Allà els cientÃfics, les pel·lÃcules, els documentals,… han d’estar impregnats d’alarmisme. A més és un paÃs que gaudeix (o necessita) de sensacionalisme. Aquesta eina és dels EUA pels EUA. Quan arriba a Europa provoca un alarmisme molt superior del que tenen allà . Aquà ho critiquem per sensacionalista però és culpa nostra. No contextualitzem. El documental de l’Al Gore, tot i que no em va agradar, veig que es necessari pels EUA. Aquestes coses si passen l’Atlà ntic haurien d’arribar contextualitzades i si no les haurÃem de contextualitzar nosaltres.
ok Estic decord amb tot això que deis em sembla molt interesant..