El Senyor de les Muntanyes

Cal actuar contra el canvi climàtic i cal actuar sense cagar-la. I ho dic literalment. En aquest apunt vull analitzar la influència dels pets (llufes incloses) en els gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Entre els gasos que emetem quan ejectem una flatulència hi ha: nitrògen -ingerit-, oxigen -ingerit-, metà -microbis anaerobics-, diòxid de carboni -ingerit o produït per microbis aerobics-, hidrogen, l’àcid butíric, el sulfur d’hidrogen i el disulfur de carboni -aquests tres darrers propicien la mala olor). Cal saber (o no!) que el volum mig de gasos que emetem al dia està al voltant del mig litre.

A part del diòxid de carboni, hi ha el metà. El metà té un efecte com a gas hivernacle 23 vegades superior al diòxid de carboni. Per saber l’efecte del metà que emetem els humans a l’any cal conèixer quina és la quanitat de metà que generem. I és que no tothom genera flatulències amb metà. El Dr. James L.A. Roth afirma que 2/3 de la gent fa llufes (pets en genèric) sense metà. Les causes són alimentícies però també genètiques. Experimentant, van donar a 10 persones durant una setmana la seva dieta habitual més 200g de mongetes. El resultat va ser que només 3 de les 10 persones van emetre metà (la quantitat variava entre 3 i 120 ml de metà al dia). Si fem una mitjana, el volum mitjà generat per pets (amb soroll o sense) és de 26ml cada 24 hores. Fent una regla de tres podem passar el volum de metà diari per persona al pes de metà diari a nivell planetari (considerem una població mundial de 7 mil milions de persones). El pes total diari és de 130,5 tones de metà. A l’any per tant (en aquest cas no es fa descans setmanal) l’emisió de gas és de 0,048Tg a l’any. Si ho comparem amb els 115Tg per any dels remogants, veiem que l’emisió humana és molt menor (5 ordres de magnitud de diferència) en el cas més òptim.. és a dir en el cas en que tots i totes ens alimentèssim basats en la dieta asturiana o mexicana. Però cal prevenir! cal lluitar activament contra les mongetes com a forma d’aliment principal, però en general contra els oligosecàrids com la inulina!!! Cal convèncer als asturians i asturianes que la favada destrueix el nostre planeta!!! i que totes les vaques i ovelles que tenen remogant per allà, no fan cap bé a la Terra. Però potser encara millor seria fer una campanya global per deixar de tirar-nos pets durant un any!! Per cert, la butifarra amb seques, ni tocar-la!

Els PETitS canvis són pUdorosos!!

Què se sàpiga! Escòcia avança a passos gegantins cap a la independència del Regne Unit. Nosaltres també podem, només cal que ens deixem de mirar el melic.

Estic cansat de veure la televisió i comprovar com ens mengen el coco els mitjans de comunicació quan parlen del clima i del canvi climàtic. Com sabeu els que em coneixeu i qui segueix aquest blog, sóc geòleg marí que treballa amb testimonis de sediment obtinguts del fons de l’oceà al sud oest de Portugal. Tot i que jo estudio principalment el registre de terratrèmols, el sediment que investigo ha recollit les variacions climàtiques dels darrers milers d’anys. Com que la meva formació m’ho permet, vull aportar algun punt de vista al discurs que dia sí i dia també van apareixent a la televisió.
Si la pregunta és si el clima canvia, us dic que sí. El clima canvia, però de fet ha canviat durant tota la història de la Terra. Si em pregunteu si hi ha un escalfament, us dic que també, ja que el darrer segle la temperatura mitja global ha pujat 0,5ºC i de fet la temperatura mitja global és la temperatura superior en els darrers 10.000 anys (Holocè). Però jo vull parlar de canvi climàtic. El canvi climàtic que és la variació climàtica deguda a l’activitat de l’home, existeix. El canvi climàtic en tot cas no és l’única causa que fa que hi hagi un escalfament global. Que aquest any fins al moment ens hagi donat un hivern càlid, no vol dir que l’any que ve serà igual o pitjor. Les coses no van així. Que no ens enganyin. La variabilitat climàtica depén de moltes coses i per tant l’activitat humana no és l’única causa en l’actualitat. Això no vol dir que ens hem de deixar de preocupar, per què la situació és delicada. Però no ens podem preocupar ni més ni menys que l’any passat.

A la xerrada de l’altre dia sobre el canvi climàtic a la Peira, a Benifaió (Ribera Alta) vam comentar la varibilitat climàtica en els darrers 120.000 anys, quan la humanitat no influenciava en el clima. D’aquesta manera la gent va agafar consciència de la var¡abilitat natural. En el debat final, la quarantena de persones que hi erem vam xerrar durant una hora sobre l’impacte humà. La conclusió que vam treure el passat diumenge fora que el nivell d’alarma social no pot disminuir, però no ens podem deixar impressionar per uns mitjans de comunicació amb masses interessos i amb una tendència natural a exagerar. L’experiència personal va ser molt enriquidora, i espero que ho fos també per la resta de persones que allà van estar. Des d’aquí els vull donar les gràcies per l’esforç fet, arribant-s’hi des de molts racons dels Països Catalans (Lleida, Mallorca, Barcelona, Alacant, el Masnou,…) fins la Ribera del Xúquer.

Avui fa 291 anys de la publicació del Decret de Nova Planta que deixava sense furs el darrer territori català (Catalunya Nord i Alguer exclosos). Gairebé 300 anys més tard ja no volem furs.. no volem comunitats forals, ni tan sols acceptarem una única comunitat catalana en condició de comunitat foral… això potser ho demanaran els convergents al Principat i els socialistes, peperus i els del front nationel. Nosaltres per què som d’esquerres i catalans volem un Estat Propi.
Avui a més fa 300 anys de la unió dels escocesos amb el Regne Unit. Ells ho celebraran amb un referèndum que servirà per crear l’estat escocès. Nosaltres el 5 de juliol del 2015, farà 300 anys de la caiguda del darrer tros de terra catalana en mans de Felip de Castella. El 2015 nosaltres farem un referèndum nacional que ens donarà la independència. De permisos per a fer referèndums, hem de demostrar que no els necessitem.

Entrada en vigor dels decrets de Nova Planta: Regne de València i l’Aragó (29 de juny de 1707), Mallorca i les Pitiüses (28 de novembre de 1715), Principat de Catalunya (16 de gener de 1716).

Al següent enllaç podeu veure l’entrevista a Pepe Martí, amfitrió de la meua xerrada- col·loqui a la seua Granja Escola Ecològica (la Peira) de Benifaió (Ribera Alta).
Entrevista a Pepe Martí
A l’entrevista es fa una introducció a la xerrada que faré el proper diumenge a les 11 del matí. Posteriorment hi haurà un debat i un àpat col·lectiu. Tot i que la xerrada és gratuita, l’àpat no, pel que si hi voleu anar cal que truqueu per fer reserva (961794256).