El Senyor de les Muntanyes

Després de dos mesos a Corvallis, amb alguna interrupció a Califòrnia, torno cap a casa aquest diumenge. Les ganes de tornar als Països Catalans ara mateix es confonen per la tristesa de deixar aquí­ a molt bona gent que m’ha ajudat a passar una mica millor la soledat. Encara estaré per aquí­ tres o quatre dies, però crec que no tindrà més temps per escriure. Com que encara tinc present tota aquesta gent d’aquesta banda de l’Atlàntic, és un bon moment per a fer una valoració de la meva vida americana.

Crec que ha estat una gran experiència professional, he avançat com mai en la meva tesis i m’he sentit molt motivat. A més he tingut la possibilitat d’anar al laboratori de Califòrnia on fan les datacions de C14. A nivell de feina no he tingut cap problema, ans al contrari tot han estat avantatges. Amb la tesis que estic fent, a Barcelona sovint m’he trobat sol científicament ja que ningú fa la mateixa recerca que jo a menys de 800km, i el següent l’he d’anar a buscar a més de 6.000km. Aquí­ per tant m’he sentit acompanyat en aquesta travessa de 4 anys que estic duent a terme.

A nivell personal la cosa també ha estat molt bona! M’he trobat a gent normal, simpatitzants de les lluites socials, ambientals i també m’he trobat apassionats per la música. Amb nivells culturals alts o molt alts, tots ells estaven a l’altre extrem dels prejudicis que m’havien ensenyat a tenir.