Dec 06 2006
Esperant els pisos protecció de lloguer al Masnou ens podem florir
Hi ha un mÃnim de 200 persones que van presentar un total de 160 sol·licituts per optar a un dels pisos de protecció oficial de lloguer. Som per tant 200 persones més o menys indignades amb el procés. PerÃodes llargs d’adjudicació d’habitatges no haurien de ser acceptables, sobretot si tenim en compte que els edificis estan acabats, però no hi podem fer res, oi? Però on si que podem dir la nostra és en la manca d’informació per part de l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou.
Des d’aquest blog he vingut explicant els passos futurs (veure: Llistat provisional d’admesos i exclosos pel concurs de pisos de protecció en el procés d’adjudicació dels pisos de lloguer per tal que la gent no es torni ximple, però ens hi haurÃem de tornar. A data de 6 de desembre del 2006 a les 17:06 (9 hores menys a Corvallis) la web del Masnou no informa de res tret del llistat provisional per participar en el sorteig per adjudicar els 18 pisos. Us recordo que el llistat provisional es va publicar un cop aquest blog se n’havia fet ressò de la publicació per part d’ADIGSA. A data d’avui, quan fa vora d’un mes que es va tancar la possibilitat de reclamar, ADIGSA no ha publicat els llistats definitius de la Promoció a el Masnou (A veure si els de la serveis lingüÃstics expliquen als d’ADIGSA que no és “a el Masnou” sinó “al Masnou”) però encara és hora que l’Oficina Local d’Habitatge expliqui alguna cosa.
Des d’aquest blog vull recordar als encarregats competents (polÃtics o no) que no intentin treure’s la responsabilitat d’un procés fins al moment força lamentable. Cert és que la major part depèn d’ADIGSA, però estic segur que es voldran quedar els mèrits polÃtics. Doncs jo suspenc a aquesta oficina. Els suspenc per la poca o nul·la informació que han donat al llarg dels darrers mesos. Els suspenc per l’actitud que quan he parlat amb ells en persona han mostrat sempre al·legant que la responsabilitat era únicament d’ADIGSA. Doncs la responsabilitat no és només d’ADIGSA. La responsabilitat està compartida amb la gent de l’Oficina Local d’Habitatge. Si voleu prendre el pèl, feu-ho a casa.
Seguiré, com he anant seguint fins ara, tot el procés amb el mà xim detall. Informaré del que em vagi assabentant. I denunciaré en aquest blog de totes les irregularitats que detecti. Més coses s’hauran de plantejar si s’escauen.
Els dos caps responsables són:
Ricard Fernández Ontiveros
President d’ADIGSA i Secretari d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Mà xim Fà bregas i Añaños
2n tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge, coordinador de l’Àrea d’Ordenació Territorial (ICV-EA), i portaveu del Grup Municipal
NotÃcies relacionades:
Llistat provisional d’admesos i exclosos pel concurs de pisos de protecció
ADIGSA, ADMINISTRACIÓ, PROMOCIÓ I GESTIÓ, S.A. la versión para la GENERALITAT de aquella FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCIONES S.A., franquista, con el monopolio de las obras públicas y limpieza de Barcelona, o el ARTE de la MORDIDA, del 3 al 20%.
Por Rafael del Barco Carreras.
Sin las molestas licitaciones, se gasta lo que haga falta, y a cargo de los contratistas, subcontratistas o autónomos LA DENTELLADA (impuesto revolucionario, raquet mafioso, chantaje, o aceptado y generalizado método de trabajo entre los amiguetes que se reparten el pastel). Pero eso lo sabía el acusador MARAGALL desde que de joven, al lado de su jefe PORCIOLES, Fomento y el Ayuntamiento formaban uña y carne, con jefes cobrando de ambos, y aun hoy en día que aquel monopolio se diluyó en fusiones y competencia, alguno sigue cobrando de extrañas sociedades. Pero a mí, que Serra y Maragall consiguieron encarcelar tres años preventivo (tiempo en que sus socialistas exprimían a Javier de la Rosa, al estilo FILESA, supongo) y condenado a esos tres años por encubrir y conocer la procedencia ilícita del dinero de Antonio de la Rosa, se me ocurren varios dilemas. Primero que los OCHO acusados estén en libertad, o los jueces, o fiscales, prevaricaron conmigo o con estos, acusados de varios delitos mucho más graves que los míos, los mismos, y alguno más, que en mi caso se condenó a Bruna, 23 años. Que su JEFE O CAPO JORDI PUJOL no conociera la inmensa cantidad de dinero con que se financiaban sus hombres y partido, librándose al estilo de la Banca Catalana, donde solo se procesó y condenó a su cuadrilla (sin cárcel, por supuesto), casi los mismos acusados por el Institut Catalá de Finanças al conceder y concederse avales y créditos a empresas quebradas vinculadas a Banca Catalana (caso sobreseído). Que el ex FISCAL VITALICIO MENA no le acusara. Un Fiscal Jefe especialista en “AISLAR” los grandes casos, “caso aislado, nos temimos una generalización”, declaró a la prensa cuando los chantajes del juez LUIS PASCUAL ESTEVILL y JUAN PIQUÉ VIDAL. Caso aislado y reducido, excluyendo, por ejemplo, al gran catedrático Rafael Jiménez de Parga, obligando su procesamiento EL SUPREMO. Y por no alargarme, que la AUDIENCIA DE BARCELONA, ahora, 2007, ordene al juez de instrucción reabrir el sumario para incorporar las valoraciones de varias fincas, cuando a mí me negaron peritar las aportadas por el CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, negándose ampliar la denuncia de 1.200 a los 10.000 millones del desfalco. Y lo curioso que uno de los magistrados que me condenaron es ahora el Presidente de una Audiencia, José Luis Barrera Cogollos, ¡qué no sabrá él de todo el engrudo barcerlonés!, que parece luchar realmente contra la corrupción.
Y por si hubiera dudas de la presunta culpabilidad, en el 2005 la empresa denuncia un robo de documentación en sus oficinas. Ya sucedió en Hacienda de Barcelona, o en la Jefatura Jurídica de la Generalitat cuando el mismo año cesa su Jefe Raventós.
Ver http://www.lagrancorrupcion.com