El Senyor de les Muntanyes

Després de dos mesos a Corvallis, amb alguna interrupció a Califòrnia, torno cap a casa aquest diumenge. Les ganes de tornar als Països Catalans ara mateix es confonen per la tristesa de deixar aquí­ a molt bona gent que m’ha ajudat a passar una mica millor la soledat. Encara estaré per aquí­ tres o quatre dies, però crec que no tindrà més temps per escriure. Com que encara tinc present tota aquesta gent d’aquesta banda de l’Atlàntic, és un bon moment per a fer una valoració de la meva vida americana.

Crec que ha estat una gran experiència professional, he avançat com mai en la meva tesis i m’he sentit molt motivat. A més he tingut la possibilitat d’anar al laboratori de Califòrnia on fan les datacions de C14. A nivell de feina no he tingut cap problema, ans al contrari tot han estat avantatges. Amb la tesis que estic fent, a Barcelona sovint m’he trobat sol científicament ja que ningú fa la mateixa recerca que jo a menys de 800km, i el següent l’he d’anar a buscar a més de 6.000km. Aquí­ per tant m’he sentit acompanyat en aquesta travessa de 4 anys que estic duent a terme.

A nivell personal la cosa també ha estat molt bona! M’he trobat a gent normal, simpatitzants de les lluites socials, ambientals i també m’he trobat apassionats per la música. Amb nivells culturals alts o molt alts, tots ells estaven a l’altre extrem dels prejudicis que m’havien ensenyat a tenir.

No marxeu dels EUA sense deixar escoltar la cançó “Bandiera Rossa” de Banda Bassotti a algun americà. Si cal li traduïu la lletra. Esteu o no d’acord amb el que diu la cançoneta, la cara de la persona a qui li ensenyeu és molt interessant, sobre tot si no sap el què li espera!

Hi ha un mínim de 200 persones que van presentar un total de 160 sol·licituts per optar a un dels pisos de protecció oficial de lloguer. Som per tant 200 persones més o menys indignades amb el procés. Períodes llargs d’adjudicació d’habitatges no haurien de ser acceptables, sobretot si tenim en compte que els edificis estan acabats, però no hi podem fer res, oi? Però on si que podem dir la nostra és en la manca d’informació per part de l’Oficina Local d’Habitatge del Masnou.
Des d’aquest blog he vingut explicant els passos futurs (veure: Llistat provisional d’admesos i exclosos pel concurs de pisos de protecció en el procés d’adjudicació dels pisos de lloguer per tal que la gent no es torni ximple, però ens hi hauríem de tornar. A data de 6 de desembre del 2006 a les 17:06 (9 hores menys a Corvallis) la web del Masnou no informa de res tret del llistat provisional per participar en el sorteig per adjudicar els 18 pisos. Us recordo que el llistat provisional es va publicar un cop aquest blog se n’havia fet ressò de la publicació per part d’ADIGSA. A data d’avui, quan fa vora d’un mes que es va tancar la possibilitat de reclamar, ADIGSA no ha publicat els llistats definitius de la Promoció a el Masnou (A veure si els de la serveis lingüístics expliquen als d’ADIGSA que no és “a el Masnou” sinó “al Masnou”) però encara és hora que l’Oficina Local d’Habitatge expliqui alguna cosa.
Des d’aquest blog vull recordar als encarregats competents (polítics o no) que no intentin treure’s la responsabilitat d’un procés fins al moment força lamentable. Cert és que la major part depèn d’ADIGSA, però estic segur que es voldran quedar els mèrits polítics. Doncs jo suspenc a aquesta oficina. Els suspenc per la poca o nul·la informació que han donat al llarg dels darrers mesos. Els suspenc per l’actitud que quan he parlat amb ells en persona han mostrat sempre al·legant que la responsabilitat era únicament d’ADIGSA. Doncs la responsabilitat no és només d’ADIGSA. La responsabilitat està compartida amb la gent de l’Oficina Local d’Habitatge. Si voleu prendre el pèl, feu-ho a casa.
Seguiré, com he anant seguint fins ara, tot el procés amb el màxim detall. Informaré del que em vagi assabentant. I denunciaré en aquest blog de totes les irregularitats que detecti. Més coses s’hauran de plantejar si s’escauen.

Els dos caps responsables són:
Ricard Fernández Ontiveros
President d’ADIGSA i Secretari d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Màxim Fàbregas i Añaños
2n tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge, coordinador de l’Àrea d’Ordenació Territorial (ICV-EA), i portaveu del Grup Municipal

Notícies relacionades:
Llistat provisional d’admesos i exclosos pel concurs de pisos de protecció

Com que democràcia és participació, els caps de la policia també s’han de votar. Cal que es separin els interessos policials i polítics. No pot ser que s’acumulin sobre uns professionals de la política tota la responsabilitat de la policia perquè sinó al final el cos acaba defensant els interessos de determinats polítics. El cas de Mislata (Horta Sud) és flagrant, però n’hi ha d’altres arreu del país.
Cal desvincular la policia dels polítics per assegurar-nos la no relació entre els polítics corruptes i la policia venuda. Cal fer que la/el cap de policia se la jugui davant d’unes comptesses electorals de la mateixa manera que fan els polítics.
Una manera força raonable de fer-ho seria amb eleccions per la policia local coincidint amb les eleccions convencionals locals. La policia autonòmica no hauria d’existir, és un error estructural fruit de les ambicions regionalistes ben focalitzades d’uns pocs. Però a ells els dono la recepta: la policia autonòmica s’ha de poder votar de la mateixa manera tot coincidint amb les eleccions autonòmiques.

Sobre el sistema electoral dels/les polítics? no entenc els sistemes catalans! no entenc que ens donin una butlleta amb una llista feta i decidida amb un nom famós i la resta no importa gens ni mica. És un sistema proteccionista i on la persona no té gens de valor. Crec que en la participació i crec que el sistema de votació ha de permetre que s’escullin a les cares. Us imagineu a un diputat del PSOE de Girona votant a favor de Bracons? o un de CiU dient que en Carod va anar a França referint-se a Perpinyà? jo crec que els diferents ocellots que tenim per polítics es controlarien una mica alhora de fer i dir si s’haguessin de justificar individualment cada quatre anys.

Bracons, TGV, Xúquer, MAT, LAT, Pla de costes passat pel folre, Ports esportius nous o ampliats a tot el nostre litoral, piscines allà on no toca, Oropesa, Lloret i Eivissa, Vall Fosca, 4rt Cinturó, Vall d’Àrreu, Segura, les nostres platges, els centenars d’anys dels nostres senders històrics, territori, fauna, cases històriques, transvasaments, conreus…