El Senyor de les Muntanyes

He d’explicar com ha estat el meu dia d’acció de gràcies. De fet és la primera vegada que celebro aquesta jornada perquè abans mai havia estat un 23 de novembre als Estats Units. Tampoc no sabia que el Thanksgiving era el 23 de novembre.
Però estic content perquè avui he pogut gaudir d’aquest dia que pels americans és comparable a Nadal, de la millor manera possible, en famí­lia. M’havien proposat diverses opcions que passaven des d’anar a un sopar d’amics a anar amb la famí­lia de la Kay o restar a casa. Vaig triar la opció d’anar a celebrar (menjar) a ca la famí­lia de la Kay principalment perquè la possibilitat de ser membre provisional d’una famí­lia americana en aquest dia passa poc sovint, i volia aprofitar-la. Crec que per conèixer ben bé com la gent actua i reacciona, cal conèixer les seves tradicions, la seva història i les seves vivències.

El dia a estat realment agradable. M’he sentit molt a gust durant el dinar. Malgrat que el meu anglès no és per tirar coets, la gent s’ha portat molt bé amb mi. En tot cas avui no era el dia per ser hostil amb ningú i ho han demostrat. Suposo que no ha estat un sopar normal, segons m’he pogut imaginar. No hi havia cap gran taula on asseure’s. Tres taules mitjanes han servit per separar a la gent en grups. El sopar ha començat a les tres de la tarda. Tothom agafava de la cuina el menjar que volia i anava a seure. El menjar era abundant, o millor dit excessiu. Ha sobrat tant! Hi havia com per alimentar ben bé a 30 o 40 persones. Això­ que com us podeu suposar cap dels 15 que hi érem a passat gana. Els postres molt treballats, la veritat. La Kay ha fet un pastí­s de pomes americà o com m’han dit.. molt americà ! el nom del pastí­s és Apple pie.
També fan coses per tot el paí­s per donar les gràcies. A Nova York per exemple fan un cercavila amb tot de globus gegants amb formes divertides. Pel que he vist m’ha semblat les falles en versió inflable. Afortunadament pels portadors, avui no ha fet vent (l’any passat hi hagué un embolic força gran es veu).
Però ara estic a casa i toca mirar la tele per veure si aprenc més d’aquest dia. I sí­! en Bush, que no és un matoll, apareix salvant un gall d’indi. De fet està salvant el Gall d’Indi Nacional que aquest any han anomenat Frare o Frair (o alguna cosa semblant). El nom l’han escollit en alguna mena d’enquesta per internet. Després de fer el discurset salvador (que no alliberador), la gent present a l’acte s’ha anat fent fotografies amb el Gall d’Indi i Bush. Jo em pregunto, ja que estan posats a salvar, no podrien salvar a la gent que hi ha als corredors de la mort? a la gent que tenen a presons com les de Guantànamo? i a la resta del paí­s tot prohibint les armes de foc?. Si volen també poden fer l’espectacle però salvant a part del gall d’indi, a la resta del món.

Trackback URI | Comments RSS