El Senyor de les Muntanyes

Jo també vull un estat propi - I also want an own state for the Catalan Countries - Je veux aussi un état propre pour les Pays Catalans - Yo también quiero un estado propio para los Paises Catalanes - 私はまた所有するカタロニアの国のための国家をほしいと思う - Θέλω επίσης ένα κράτος για τις καταλανικές χώρες - Inoltre desidero propri dichiaro per i paesi Catalan - أنا أيضا أريد يمتلك دولة للبلا كتل

Navegant per internet m’he trobat en un fòrum del web www.antiblavers.info una proposta de text per l’Himne oficiós del País Valencià i el proposat com a himne dels Països Catalans que reproduiré ja que el que he trobat era una imatge. Fixeu-vos que la proposta de text és del 25 d’abril del 1979. Si voleu sentir la música podeu fer-ho a viquièdia

La Muixeranga

Som Valencians, som Valencians
un poble ple de llum i cants.
País Valencià és un crit al vent
ple de força i llibertat.
Un gran somriure
s’ha esclatat a les muntanyes,
Valencians!!
Naix el dia nou que hem fet lluitant
per la nostra identitat.
Va esgarrant l’aire
la senyera amb quatre barres,
Valencians!!
El poble unit no és vençut mai
per la força ni l’engany.
Som Valencians, som Valencians!
És dur el nostre caminar
però la raó no es pot frenar
i es segur que vencerà.
Els punys en l’aire
són senyals que ens agermanen
Valencians!!
Som un dia clar que neix avui
derrotant la fosca nit.
Fem el futur
recobrant la nostra història.
Valencians!!
Qui ens vol fer callar mai no podrà
som la font que ve del mar.
Som Valencians, som Valencians!
i l’enemic mai no podrà
resistir és vèncer i guanyant
estem fent el nostre demà.
Sempre la història
s’ha fet amb lluites dels pobles
Valencians!!
Cal continuar amb força avant
pels camins que ens han marcat
I si un dia tornen les armes traïdores
Valencians!!
ens alçarem tots a contestar
amb la força popular.
Som Valencians, som Valencians
un poble ple de llum i cants.
País Valencià és un crit al vent
ple de força i llibertat.

Acabo de rebre un mail de Google per dir-me que rebutgen la sol·licitud que havia fet per tal de posar anuncis (Google Adsense) a la pàgina web de l’Aresta Nord. Això funciona de tal manera que Google paga un tant per cada click que es fa a l’anunci que ells aporten d’aguna empresa des de la web determinada. Això és així però posen moltes condicions. La pàgina de l’Aresta Nord les complia totes menys l’idioma, ja que només si la pàgina està en algun dels idiomes seleccionats es pot fer el contracte. Els idiomes són:

xinès (simplificat) Japonès Danès Coreà Holandàs Norueg Anglès Polonès Finès Portuguès Fancès Rus Alemany Espanyol Húngar Suec Italià Turc

Això vol dir que a part d’afavorir als idiomes més poderosos, els subvenciona enfortint la seva presència a la xarxa. Dic això malgrat penso que ni el finès, ni moltes de les llengües escollides per Google són més fortes que el català. Estic segur que el català no es tria més que per raons d’optimització per raons polítiques ja que si Espanya i França apostèssin per ella, ara la nostra situació seria ben diferent.

Perdoneu que insisteixi, però “jo vull un Estat Propi” i afegeixo que el vull ara!

“Jo també vull un estat propi” - I also want an own state for the Catalan Countries

Amb el setembre i després de tants dies a la muntanya, em trobo amb moltes ganes de tornar a donar una embranzida al club excursionista. Les coses van lentes però poc a poc es van fent coses. En Marc Belzunces, a proposat una excursió pel Canigó i jo he començat a fer una catalogació dels refugis lliures que hi ha als Països Catalans i també a l’extranger.
Està clar que per a què el club es converteixi en un club normal, ha d’haver més gent que agafi les regnes i malauradament la majoria de la gent de l’Aresta Nord està o massa ocupada o és de la que es deixa endur.
La propera cosa que m’agradaria fer-li a la web és posar-li el .cat!! però de moment cal avançar fent excursions.

Després de caminar des del 5 d’agost i d’haver començat al Cap d’Higer, m’he quedat a Queralbs (Ripollès) amb una forta luxació a l’espatlla dreta. En total he caminat 24 dies (un va ser de descans) amb una mitjana de 25,5km diaris, amb uns desnivells mitjans de 1400m positius i uns altres 1350 negatius. La darrera setmana va ser molt dura ja que anava ajuntant cada dia 2 etapes per tal de poder arribar al Cap de Creus el dia 3 de setembre. Finalment el cos em va dir que m’estava passant un munt i que parés una miqueta.
Ara, que l’esquena la tinc una mica millor ja tinc ganes de fer una altra vegada alguna activitat per la muntanya… qui s’apunta?