El Senyor de les Muntanyes

Sóc geòleg i com a geòleg sovint treballo amb corbes de distribució de poblacions, en el meu cas de sorres, llims i argiles. Aquestes corbes de distribucions donen una idea força bona de quins són els diferents grups d’elements i quina és la importància relativa de cadascun dintre de la població estudiada, en el meu cas de sediment. Però això es pot aplicar a la política on en comptes de parlar de sediment parlarem de la ideologia d’una societat. La tendència catalanista, sempre regionalista, anava guanyant força i inclús el PSC i ICV s’apunten al regionalisme excloent (excloent dels PPCC). Però les coses canvien. En Maragall que va ser el promotor de la candidatura de Zapatero ha estat substituït per en Montilla d’una manera molt rude i hostil. Per tant en Zapatero s’ha encarregat d’homogeneitzar el PSOE al Principat. Per tant, des del punt de vista del PSOE, el canvi cap a l’espanyolisme ha estat evident. Però hi ha un altre factor, Ciudadanos de Cataluña, que amb el suport del còmic Boadella intenta guanyar posicions dintre de l’Esquerra Espanyolista al Principat. El canvi en la distribució de poblacions ideològiques al Principat és més que evident. Ara tenim a la banda regionalista a CiU, Esquerra i ICV amb unes aspiracions nacionals més aviat dubtoses i a la banda espanyolista a PSOE, PP i CdeC que tenen molt clar el model d’Estat volen. Jo em pregunto; fins quan aquesta presa de pèl i aquesta tendència en el millor dels casos autonomista? Quan es plantejarà la possibilitat que el moviment popular de base allunyat dels interessos  econòmics de les grans empreses  es presenti a unes eleccions? Per mi,  el camí passa per moure l’espectre polític cap a l’esquerra nacional on evidentment és important presentar propostes en unes eleccions és fonamental per aconseguir suport social. Vivim en un país que només escolta  als polítics amb representació parlamentària.

Trackback URI | Comments RSS