El Senyor de les Muntanyes

Francilagus Copulanus

Continue Reading »

Plató, en dos dels seus diàlegs, Timeo i Críties, va fer referència a l’Atlàntida. D’aquest territori va dir que era una illa més gran que Líbia i Àsia juntes i que es trobava a la desembocadura de l’oceà, més enllà de les Columnes d’Heracles. Sempre havia pensat que aquesta descripció quadrava molt bé amb la sortida de  l’Estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic i per fi, fa un mes vaig tenir la possibilitat de passar. La imatge va ser increïble, el sol es deixava caure rere la mola de Gibraltar (el famós penyó). El moment va ser màgic. Del vaixell estant i envoltat dels meus companys i d’un grup de dofins que jugaven amb la onada que feia la proa del vaixell, vaig gaudir d’un dels moments més dolços de tota la campanya.

La imatge tendra va anar seguida uns quilòmetres més enllà, ficats en ple estret, de la vista que es tenia des del vaixell de tres països. Es veia Andalusia (no sé si considerar-la Espanya o no), Marroc i el Regne Unit. Sorprenent cocktail.

Venen temps tristos, temps en què l’estanquera (bandera espanyola) tornarà a onejar pels balcons de les cases de les principals ciutats catalanes. Ara retornem a l’etapa grisa del país on l’estat ocupador es treu la màscara i comença a enaltir les seves vergonyes. Abans era pel paquito i ara és pel futbol, sempre findel al seu principal promotor.

Ara us proposo que suggeriu coses per tal que la friki de la meva feina que ha vingut un parell de cops amb la bandera espanyola desplegada ho deixi de fer. Us prego imaginació per tal de proposar solucions pacífiques, sinó em veuré obligat a desentendre i si s’escau esborrar.

  Estic fent la tesi sobre el terratrèmol de Lisboa i encara no he parlat sobre aquest esdeveniment que va tenir unes conseqüències devastadores en la societat portuguesa i en el seu progrés al llarg de les dècades posteriors. Ara toca dir quatre cosetes com a mínim per tastar la grandesa d’aquest tema que a mi m’ha captivat.

Continue Reading »

Tenim alguna festa més important que Sant Joan arreu dels Països Catalans?

La revetlla de Sant Joan coincidint amb el solstici d’estiu és la nit del foc tant a Alacant amb les fogueres d’Alacant com arreu del territori.

En un intent de fer una recollida d’informació sobre diferents tradicions relacionades amb la diada de Sant Joan als Països Catalans, us en llisto alguns dels exemples més coneguts:

• Alacant
• la Flama del Canigó
• Les falles d’Alins
• Ciutadella
• Conca de Barberà
• Montserrat
• Pepinyà
• Les falles d’Isil

Però sobretot a tots els barris, pobles i ciutats.