El Senyor de les Muntanyes

Demà al matí agafo l’avió cap a Granada. He dit al matí? volia dir aquesta nit, em surt a les 6:10h de la matinada. És la primera volta que vitjo amb la companyia aerea Vueling. Ja us aniré explicant l’aventura per Andalusia (o Espanya com us plagui més).

Han publicat l’article “Geological characterization of the Prestige sinking area” de la G. Ercilla (Institut de Ciències del Mar) i del que jo sóc un dels mil coautors.

L’article ha estat publicat a la revista “Marine Pollution Bulletin” amb un índex d’impacte l’any 1995 d’1,831

Si algú que visiti la pàgina vol veure com es poden extreure testimonis de sediment del fons marí o oceànic, només cal que segueixi l’enllaç

sondeos.swf

Aquesta noteta era per a dir que a en Benet XVI i la seva singular colla d’amiguets jo no l’espere!

S’ha creat la plataforma Jo no t’espere. Interessant proposta

Perdoneu-me per la vulgaritat, però parlaré de futbol. Ahir es va jugar l’únic partit en que voldria que perdessin tots dos equips. Un empat a zero podria significar la derrota dels dos, no creieu? per dolents!

Si França em fa ràbia, Espanya per proximitat (política i no geogràfica) em fa més. Sé que el meu cas és molt particular i que no tots els catalans o catalanes pensen igual. Entenc que a Mont-lluís o Banyuls de la Marenda el sentiment pot ser el contrari ja que el nacionalisme francès el tenen més pròxim. En aquest cas entenc que volguessin que guanyés Espanya.

El més divertit de tot és que tant francesos com espanyols tindrien raó si diguessin que els catalans anaven amb les seves respectives nacions. El que no diuen que són els catalans sota l’administració contrària.

Jo me’n alegro ja que ara la noia, aquella tan maquillada i amb escots ben amples que anava per la meva feina amb una estanquera enorme (em va semblar inclús més gran que la de la Plaza Colón de Madrid) s’haurà de fotre le drapo a la paret de la seva habitació (per no dir pel cul, ja que m’agrada ser educat). - Als que heu participat en la llista oberta contra l’estanquera: potser aquesta era la millor solució, esperar l’inevitable i quan me la trobi, llançar-li un somriure subtil de mofa.-

Sobre França, que crec que jugarà contra el Brasil en el proper partit, desitjar-li el millor (per nosaltres). I com per nosaltres el millor és que perdi, doncs Endavant Brasil!!