A la CUP calen més veus de concòrdia
Thursday, June 18, 2009 16:14He intentat expressar amb més o menys fortuna la meva opció sobre si la CUP s’ha de presentar o no a les eleccions autonòmiques en els darrers temps. Sempre ho he fet en aquest bloc i per tant ho podeu consultar navegant-hi. Les meves opinions no han canviat gaire, però la meva determinació sí. Jo sóc dels que està cansat.
Com he repetit tantes vegades, la CUP té l’oportunitat d’introduir un discurs rupturista al Parlament del Principat de Catalunya. I a més de trencar les inèrcies dels partits que tant mal estan fent al nostre país. Té l’oportunitat perquè la situació política externa a la CUP és favorable i les enquestes fan pensar que l’obtenció de resultats electorals favorables. Això malgrat altres lectures, com les d’en Roger Buch. M’explico:
L’Esquerra Independentista catalana té un gruix de gent pròxim a les 5000 persones que inclou tant els militants com la seva òrbita. L’Esquerra Independentista no només és la CUP. Maulets, MDT i Endavant en són parts directament implicades. Però altres sectors com SEPC, Alerta Solidària o COS es poden relacionar perfectament amb l’EI.
El pes de l’EI es pot comparar en eleccions supramunicipals només en les eleccions europees. I això és molt paradògic atès que les eleccions europees no són ni molt menys les que poden fer sentir més còmode l’EI. El potencial electorat de l’EI no és a priori simpatitzant de les instituacions europees. Tanmateix, les europees permeten comparar eleccions consecutives on s’ha presentat l’EI, i això és interessant. Si comparem el resultat al Principat de Catalunya de les darreres dues eleccions europees, l’EI està cada vegada en millor situació (16.125 vots de II amb suport d’Endavant i algunes CUP) vers els 6125 de la CUP i la resta de l’EI excloent-hi Endavant). És a dir, tenint en compte que la participació no arriba al 40%, la cosa no està gens malament. A la demarcació de Barcelona, on la CUP ho té més fàcil per obtenir representació en les autonòmiques, Iniciativa Internacionalista obté 12.334 vots (0,84%), respecte els 4500 de la CUP de fa 5 anys (0,23%). El 0,84% no dóna cap diputat al Parlament, però tenint en compte que hi ha un 2,80% de vots en blanc i que, com comenta Roger Buch, els vots en blanc provenen principalment dels feus nacionalistes, millorant la presència de la CUP en municipis amb més pes demogràfic (per exemple Barcelona o l’Hospitalet) i mobilitzant part del vot en blanc, l’objectiu d’entrar al parlament seria possible. La llei electoral a la demarcació de Barcelona situa el primer diputat amb el 3% dels vots. A tall d’exemple citaré part dels resultats de cinc municipis:
Vilafranca del Penedès: Inic. Internacionalista: 2.87%, Vot en blanc: 2.97%
Vic: Inic. Internacionalista: 1,21%, Vot en blanc: 4,83%
Berga: Inic. Internacionalista: 2,30%, Vot en blanc: 2,89%
Manresa: Inic. Internacionalista: 1,36%, Vot en blanc: 3,47%
Barcelona: Inic. Internacionalista: 0,89%, Vot en blanc: 2,87%
Però malgrat que el clima polític extern permet crear cert optimisme, les tensions internes ja han traspassat les parets de les sales de reunions de la CUP i ara mateix la divisió es vox populi. I ho dic només perquè és evident. A tall d’exemple us enllaço algunes notícies de l‘AVUI i Directe.cat. Aquest és el condicionant més greu que ha d’assumir la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista si volen no perjudicar la feina realitzada. No cal dir que Directe.cat (qui darrerament està publicant una bona colla de notícies al respecte) pot tenir els seus interessos particulars en el resultat de la propera assemblea nacional de la CUP. Fins i tot m’atreviria a dir que aquests interessos no responen a la dinàmica de la CUP ni del mateix diari digital.
Potser és massa tard, però a ambdós projectes de CUP se’ls ha de demanar des de fora i des de dins, la màxima responsabilitat alhora de proposar i sobretot la màxima intel·ligència per criticar constructivament i evitar destruir la casa de tanta gent.
